Necrològica

Un relat de: Mossens

Avui, dia 3 de març de l'any 2074, després d'un injust i encoratjat debat al parlament de Catalunya, ha mort el nostre català.

Les formacions majoritàries de la dreta i l'esquerra espanyoles han proposat l'ús obligatori de llur castellà com a llengua única: a l'escola, als mitjans de comunicació i a l'administració.

El fonament del debat, ha estat llur pretesa realitat actual, on el català, gairebé sols es parla a casa, i fins i tot, per un nombre reduït de famílies. Els dos partits que han recolzat la proposta, asseguren que la nostra llengua és d'un ús ja molt minoritari, i per tant, amb cap raó coherent perquè en sigui, encara avui, una de les dues oficials d'aquest país.

La formació d'Esquerra Republicana, únics representants del catalanisme; en va, han fet una aferrissada defensa de llur parla, en un desesperat frec a frec amb diferents diputats. Han apel·lat, inútilment, als drets històrics i a les iniquitats, secularment, infligides al català. Així doncs, l'aclaparadora majoria de la dreta i l'esquerra, no catalanes, han assolit aprovar la Proposta de Llei.

Pel greu exhauriment d'eclesiàstics, la cerimònia del Rèquiem serà oficiada al monestir de Montserrat pel Senyor Didac Aymerich, antic catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Barcelona.

Paradoxalment, hores després i també a Montserrat, s'oficiarà un altre Rèquiem per a l'última bisbesa de la Confederació Espanyola de bisbats, la Excma. Sra. Júlia de S. Gràcia y Valledechozas.

Irònicament, doncs, coincidiran ensems, en llurs funerals, el nostre català i el seu cabdal botxí: l'Església. Qui ho havia de dir!

Els catalans, desconsolats per la pèrdua de la més que mil·lenària mare, us preguen una oració, una llàgrima, i si escau, entonar: un mea màxima culpa, per al seu tan malmès i encalçat esperit.

Requiescat in pace.


S.O.S Catalans! Roman poc temps. Sols una independència imminent pot garantir la llengua i el veritable coneixement de la nostra història. Endemés, els nostres superbs amos mereixen que els deixem plantats.

Comentaris

  • Molt bo...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-05-2007 | Valoració: 10

    ...i compateixes amb mi l'aferrissada lluita contra la "Iglesia", és un dels mals més grans que ha tingut aquest poble, i ací al País Valencià encara és pitjor, cap capellà fa les misses en català. Si el català morirà al Principat a l'any 2074 ací al meu país serà al 2025, però cal morir lluitant Santi.

  • Interessant, sí...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 29-08-2005 | Valoració: 9

    Això de les cultures barrejades en dubto, jo... El barrejadorisme sempre acaba a favor de la cultura més poderosa.

    Jo opto perquè l'anglès sigui l'idioma d'intercomunicació desplaçant al castellà. Bé, és una opinió.

  • Em feu gràcia...[Ofensiu]
    pèrdix | 07-06-2005

    emprant el mateix argument que la dreta més rància, la por i el catastrofisme. Bé, de fet aquesta ha estat la causa de la pujada de ERC, la pressió de la dreta rància que ha sortit de la seva latència dins l'amagatall democràtic.

    L'any 2074 potser parlarem catanglès, espaxinès o arabonglès. Qui sap. La llengua és una cosa viva, que beu de la barreja, que va més enllà de lleis i encorsetaments forçats. Mentre discutim de tot això, el carrer va fent. Vivim en un mon global, cada cop serà més difícil sostenir aquesta mena de teories immobilistes. Crec que caldria començar a pensar-hi, això que ens estalviarem en antidepressius i males llets.

  • Que el teu relat[Ofensiu]
    brumari | 25-05-2005

    no sigui una premonició només depèn de nosaltres.

    A part d'això, és enginyós i ben construït.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: