Colom, reflexions, cites i aclariments

Un relat de: Mossens

Reflexions i cites resumides, extretes del llibre de Colom i la Descoberta d'Amèrica de l'acadèmic Enric Bayerri. publicat a Tortosa en castellà l'any 1960
Traducció i aclariments de "Mossens"
(primeres 100 pàgines)

Gran part de la bibliografia de Colom es pot considerar indigesta, desraonada o estrafolària, si no falsa; sense més aval que la passió patriotera o les justificacions d'interessos històrics. (pg. 15)

Les fòbies de l'orgull, de la supèrbia i altres causes inconfessables, han fet que molts autors desafiant la crítica científica, el sentit comú i la reconeguda falsedat, hagin sumit en el caos i en un mar de dubtes la història de l'Almirall. (pg. 17)

Cal tenir en compte, també, els autors que van gaudir, durant gairebé cinc segles, del beneplàcit de les censures, i altrament, molts en patiren la prohibició més severa. (pg. 20)

Les diferents bibliografies són un referent a les incomptables contradiccions sobre la nacionalitat de Colom, i altres afins a la seva persona. (pg. 22)

Dels primers autors de Colom, cal tenir en compte que prou d'ells varen transmetre allò que, molts anys després de la mort de l'almirall els explicaven oralment parents o amics,. (P. Cappa, en Colón i los espanyoles 4ª edición 75)

Un dels autors de Colom, F. de Navarrete diu: ...si la vida y los sucesos del gran Colón se han de escribir con exactitud e imparcialidad, es preciso examinar antes a los Bernal o Bernaldez, Pedro Martir de Angleria, D. Hernando Colón, Fray Bartolomé de las Casas y Gonzalo Fernandez de Oviedo. (Coleccion de viajes, etc. T 1 pág. LXVI Madrid 1.825)

Navarrete fa aquesta observació perquè no se'n fia del que escriuen o del sedàs de les censures, aleshores ja existents. El llibre de Hernando Colon, fill de l'Almirall, incomprensiblement es va perdre de l'Arxiu d'Índies i fou recuperat a través d'una copia, sense cap garantia, trobada casualment a Itàlia i traduïda a l'italià. (pg. 22)

En els historiadors de Colom succeeix el mateix que amb els seus retrats. N'existeixen més de cinquanta, tanmateix, cap d'ells està pintat del natural, i així, ni tan sols dos en tenen la més petita semblança que n'assegurés una mínima garantia d'autenticitat. (pg. 23)

Durant quatre segles els homes han escrit, lluitat, investigat i mentit per a encimbellar, ridiculitzar o simplement transmetre les gestes, el bressol o la tomba de l'home que va canviar el Món. (pg.26)

El primer fet històric conegut de l'Almirall fou l'expedició com a corsari al servei de Renat d'Anjou, aleshores, aliat dels catalans i enemic feroç de Gènova. No sembla, doncs coherent, que un Colom genovès lluités contra la seva pròpia Pàtria. Totes les dades anteriors o són falsedats o fantasies dels historiadors italians i espanyols. (pg.47)

El document "Assereto" Spezia 1.904 és un dels molts presentats a Itàlia per a evidenciar que el Colombo Genovès fou el descobridor d'Amèrica. El document prova que el "Colombo Italià" l'any 1.479 era representant de comerç i viatjà a les illes Madeira per a comprar sucre. Els seus caps de Gènova no li van lliurar els quartos per a pagar-lo i se'n feu una reclamació notarial, on es cita un Cristoforo Colombo de 19 anys d'edat. (pg. 49)

Lluís Ulloa considera inacceptable, com a prova, un document que és sols una minuta sense firma ni segell del notari, ni firma del declarant. A més, redactat amb tres menes de lletra i canvis sospitosos en les vocals de Cristoforo. Per a fabricar-lo calia només un Cal·lígraf que disposés de paper prou vell. (pg.49)

Allò que sí, clarament evidencia el document Assereto (any 1.479) és que el "Colombo genovès" no era mariner, i així doncs, és del tot incoherent que tan sols sis anys després, Colom s'oferís als Reis catòlics com a gran Navegant i ja descobridor. Cal només llegir Les Capitulacions, on s'esmenta que ja abans havia realitzat altres descobriments (pg. 51) (Islandia amb els danesos).

Luís Astrana Marin, historiador nat a "Madrid" i expert colombista ens sorprèn amb les seves deduccions: Nega rotundament que Colombo fos nat a Gènova, assegurant que tots els documents que ho provarien són apòcrifs, manipulats o falsos. Però el més incomprensible és que, altrament, el fa nat a Sabona, també a la Ligùria; tanmateix, per a la qual cosa no n'esgrimeix tampoc cap prova sòlida. (Pg.56)

Astrana nega, així mateix, la hipòtesi francesa del Colom de Còrsega, indicant que si fos veritat no seria francès sinó espanyol, car aleshores aquella illa era espanyola de la Corona d'Aragó. Ni per un descuit en diu catalana.

Les hipòtesis d'Extremadura patrocinades per Don Vicente Paredes i Don Adriano Sanchez, foren estudiades i refutades àmpliament, també, per Astrana Marin qui en palesa els greus errors amb els quals es recolza i declara la teoria pobre, sense fonament i inadmissible. (pg.58

Astrana fou un dels nomenats per a esbrinar, també, la hipòtesi gallega del Rdo. Celso Garcia de la Riega. El seu veredicte no pogué ser més contundent, qualificant-la de ·"Ridículo engendro". (Pg.58)

El senyor Astrana "s'exaspera" tant amb la tesi catalana que perd la serenitat i l'oremus, i així, del seu autor, Lluís Ulloa, acadèmic, director de l'Arxiu històric del Perú i de la Biblioteca de Lima, llocs on la censura i la inquisició no hi arribaren amb tanta facilitat. en diu només insults i ni una sola vegada l'esmenta pel seu nom. Astrana Marin tampoc cita cap altre historiador català i fins per a la refutació de la hipòtesi catalana, no es possible acumular més escopinades de bilis. (pg.60) Ens limitem a afirmar que les seves afirmacions les invalida la seva provada catalanofòbia. No es podia esperar altra cosa d'un madrileny de la Espanya d'aleshores.

Beltran i Rospide, Ricardo, acàdemic de la Real Acadèmia de la Història, secretari de la Real Societat Geogràfica i doctorat en filosofia i lletres. Tot just començat el segle XX, nega amb rotunditat la genovesitat del descobridor i defensa la tesi d'un Colom espanyol en diferents obres i en èpoques espaiades.

Si tenim en compte que el nom de l'Almirall era Colom, acceptat per tothom i provat per diversos documents, escut i esculpits en pedra; a més de les provades falsedats de les tesis gallega i extremenya; el Colon a qui es refereix com a espanyol sols pot ser català. (pg.66)

Si la pàtria de Colom fou Gènova i el seu nom Colombo, perquè se'l cita, sovint, abans de la Descoberta com Colom o Colomo (castellanitzat) i perquè centenars d'autors dediquen, gairebé, la meitat de llurs llibres a provar la seva genovesitat, si aquesta en fora tant evident. Perquè la Real Acadèmia mai no ha nomenat, seriosament, fins i tot ara, una comissió en contra de la tesi catalana o cap historiador espanyol pel seu compte; com ho feren amb d'altres de la península. (pg. 66)

Brunet i Bellet 1.890 Nega l'afirmació d'alguns historiadors, segons els quals Colom es va apropiar de mapes i documents dels "Pinzon de Huelva" i que únicament amb aquests va poder descobrir Amèrica. (pg. 70)

Aclariments actuals: Els portuguesos, anomenats Pinzón, no tingueren cap relació amb Huelva, sinó amb la provincia de Girona, on arribaren per a lluitar en contra dels Trastàmara i a favor de Pere IV, fill del rei de Portugal i cunyat de Colom. (J. Bilbeny i T. Vaqué)

Cabello Lapiedra, Xabier: defensa la manotejada i ridiculitzada tesi gallega sense assolir-ne cap credibilitat (pg.71)

Carbia Romulo (Argentí) escrigué: Després de ser publicada a Itàlia la "Raccolta" conjunt de documents, on s'afirma rotundament que Colombo era italià; tanmateix, manca encara la prova fidedigna que sense cap mena de dubte ho confirmi. Amb tots els elements d'informació que actualment coneixem sobre l'origen de Colom, no es possible afirmar que l'Almirall sigui genovès o italià. La "Raccolta" no inclou cap document que provi la pàtria italiana del Descobridor o que aporti aclariments per a la seva infantesa i joventut. Si ho esbrinem tot a consciència, en palesa que es tracta d'un altre individu, anomenat Cristoforo Colombo a qui es vol fer passar per l'Almirall descobridor. Colom no dominava ni l'idioma castellà ni l'italià.

Amb aquestes conclusions a la vista, no es pot dubtar que l'enigma de l'origen de Colom subsisteix encara, malgrat dels centenars d'autors que en els últims dos segles han intentat esbrinar-ho, adjudicant-lo a diferents indrets i diversos progenitors. Eliot Morrison qualifica les obres de Romulo Carbia com les més extenses i rigoroses, exigint-ne una escrupolosa exactitud. Astrana Marin diu de Romulo Carabia: Justo, sabio, desapasionado, imparcial i amante de las cosas españolas. (Pg.79 / 80)

Català i Roca, Pere: en Studi colombiani vol II 371 a 390, Afirma que els suposats italianismes trobats a les cartes de Colom a Santangel, no són altra cosa que català. A més demostra que tots dotze monjos, que van viatjar amb Colom en el segon viatge, eren tots del Monestir de Montserrat. (Pg.86)

Els documents, suposadament escrits per Cristòfol Colom, són una mínima part dels que hi havia encara el 1.554. Tenint en compte que foren escrits per secretaris o altres, tampoc es pot afirmar que en siguin els originals, si més no, no es la seva manera de redactar. És incomprensible i vergonyós la pèrdua massiva de tan valuoses joies que, suposadament, qui les posseí en tindria gran cura.

Dels més importants, ens ha arribat allò que en diu Bartomeu Casaus, però segons alguns historiadors, fins els escrits d'aquest frare català, foren manipulats.

Malgrat les precaucions que prengué el Pare Casaus amb els seus escrits abans de morir, aquests foren segrestats per la Censura. Enric Bayerri dedica 10 pàgines (90 a 99) a informar, amb els eufemismes més rebuscats, tot allò que, sense el control dels dos censors (any 1950), hauria estat tota una denúncia.

El monestir de la ·Virgen de las Cuevas" de Sevilla fou una colo
ssal rentadora, on es van manipular molts dels documents i llibres de la Descoberta i se'n van destruir o fabricar d'altres. Així dels principals en coneixem, acceptades copies. Per què una feina tan gegantina? (Pg. 141)

Colom va navegar un temps pel compte dels reis de Dinamarca, emparentats amb la monarquia Portuguesa. Segons diu l'Almirall, ell arribà fins a Islàndia, terra, encara avui propietat dels danesos. Segons Colom a l'hivern d'aquell any, excepcionalment, el mar no s'hi va glassar, dada contrastada per els islandesos.

Reclamen ser el bressol de Colom cinc països i més de quaranta províncies o pobles. Els autors de llibres, que pretenen saber la pàtria de Colom en llurs títols, són més de 300. Per què tot aquest colossal embolic, que no en té un altre de parangonable.

Els historiadors que han cercat documents de Colom a Portugal s'han trobat que gairebé no existeixen, car foren destruïts o segrestats durant el temps en que hi regnaren les monarquies castellanes (Roser Parellada, filla de Caius Parellada)



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: