Montserrat

Embadalit,
Les formes més estranyes
Son al teu si.


La pedra jau
Dessota d´aigua ignota
Que va passar.


Cau de la Verge
L´or de la matinada
Ve al meu pit.


La gruta amaga
Nits i nits ermitanes,
En sa foscor.


La Negra dorm
En el seu tron de roses
Del mes d´Abril.


Parlar amb les pedres
Es la meva il.lusió.
Ho diré tot.


El núvol jau
Als peus de la muntanya.
Món d´il.lusions