MÓN BOGERIA: CAPÍTOL 1: NAIXEMENT PART V

Un relat de: Raül Gay Pau
CAPÍTOL 1: NAIXEMENT PART V
Mentre Mad hi creix amb una certa tranquil·litat, envoltat pels seus familiars recorreguem Món Bogeria per a veure que passa amb alguns bebés d'altres famílies. No podem evitar veure situacions molt dures, tan dures que ens podríem pensar que no fossen possibles, que la crueltat humana no pot arribar a límits tan extrems. Però la realitat és aquesta, la humanitat és capaç de cometre els crims més atroços, la pregunta seria el perquè de tot això.
Una de les situacions que podem observar a tot el Món Bogeria és la utilització de bebés morts per a transportar diverses coses, però no perquè fos il·legal, com ja he repetit diverses vegades a Món Bogeria no hi ha llei, sinó per a ocultar el que realment es transporta. Però, per què utilitzar-hi bebés morts? Les deduccions apunten al fet que, ser un pare o una mare amb un nounat, es redueix les probabilitats d'assetjament i assalt. Sé que li estic donant moltes voltes, però és que vull que intenteu entendre els motius per a cometre aquests crims.
Per regla general per a efectuar aquests transports se sol utilitzar un nadó que a mort recentment per causes naturals o l'assassinat d'un menor d'altra família, inclús als mateixos descendents per odi al qual ha sortit del seu ventre o han ajudat a generar. Una vegada mort, s'obri en canal al qual minuts abans era un humà viu i se l'hi extrauen tots els òrgans i es buida el cos de sang, hi ha diverses maneres de buidar el cos de sang, com per exemple penjar d'un ganxo el bebé i ravenar-li la gola.
Una vegada buidat el cos s'introdueix la droga, les armes, els xips, els explosius (s'han donat casos de posar explosius en cossos de bebés i fer-los explotar)... Després simplement s'ha de cosir les ferides i viatjar amb el cadàver del nadó sense vida duguen-lo en braços. El cadàver s'envolta amb mantes o coses semblants de bebés, ocultant els talls. Això sí, els ulls no s'arranquen. És possible veure uns ulls buits de vida mirant, mentre una mare o un pare passeja pel carrer. Encara que pots ser que els veges i no t'adones que la criatura és morta, però eixa mirada se't queda gravada a la retina fent-te dubtar de si realment has vist un bebé mort.
Que li anem a fer, la gent està tan acostumada a les barbaritats que mentre la cosa no vaja en ells no s'involucren en els afers de la resta. És una mena d'alienació de la situació. És més còmode no involucrar-se que haver de barallar, perquè si t'impliques en aquest afer l'únic que pot passar és que acabes mort o greument ferit, ja que ningú et recolzara. Així que sols ataquen a gent amb bebés gent que sospita que hi ha un botí ocult al seu cos. Hi ha hagut tirotejos en els quals han saltat pels aires cossos de bebés en baralles o confusions, pensar que el que es du és un bebé mort quan és un viu. Per això últimament la norma és tindre al bebé tancat a casa sense que isca al carrer fins que es moga per si mateix, així i tot hi ha famílies que no tenen recursos o suport suficient hi ha de sortir amb el seu descendent al carrer.
Altres coses que es veuen que els succeeixen als acabats de nàixer és per a castigar una família rival o que simplement cau mal a algú, segrestar al seu fill, matar-lo i colgar-lo molt a prop de la casa destí: un arbre, decorar l'entrada a la casa amb els intestins de la criatura, penjar-lo de les venes entre dues columnes d'entrada...
Ser un nounat a Món Bogeria és un perill, bé, realment ser un humà allí és un perill en si, però els tan joves són especialment vulnerables per no poder defensar-se per ells mateixos, ni fugir ni cap mena de defensa.
Així i tot hi ha bebés que no són tan inofensius com aparentment puga paréixer. Observem com un dia qualsevol un grup de persones treballadores tornant a casa escolten una criatura plorant. Aquest es compadeixen del nadó i decideixen agafar-lo. Mentre avançaven qui duia el bebé començà a notar que aquest pesava cada vegada més i més, fins que finalment quasi no el podia sostindré. En eixe moment el que aparentment era un bebé exclamà.
- Mireu quines dentoles més boniques que tinc.
Les persones treballadores, després de veure que la boca que havia parlat estava plena d'ullals afilats, deixen a la cosa aquella a terra i fugen cames ajudeu-me. Per a poc després tornar a escoltar una vegada més un intens plor.
O casos d'homes que embarassen a dones per a després colpejar-les fins que avorten, per a després tornar-les a deixar embarassades. Dones lligades d'alguna manera a eixos maltractadors Això sí, no és estrany que aquells bebés no nats hi tornen per a eliminar a aquells que els ha impedit nàixer i veure la llum. A vegades, en les nits més fosques, pots veure pel carrer a menudes figuretes moure's lentament, dirigint-se a alguna casa. Una vegada dins, al cap de pocs minuts s'escolten crits de dolor, ja que els no nascuts estan aplicant la seua justícia. La justícia de la no vida, perquè tot té conseqüències aquí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: