ESCLAUS DE LA UNIÓ: CAPÍTOL 31: EMPAT TÈCNIC

Un relat de: Raül Gay Pau
- No! - Crit sense poder contenir-me. Feia molts anys que no tenia tanta frustració. - Com és possible?
- Gran Abtaca? - Diu amb una veu tremolosa que denota temor la Consellera Quiren.
Ignore la seua pregunta. Com m'he pogut equivocar en els meus càlculs? No, no m'he equivocat amb els càlculs, sinó amb la premissa. Jo mai he considerat que XX1 poguera tenir aliats. Açò era impensable. Ella no podria ocultar la seua condició de ex membre de la Unió i ni els rebels no afins a la Unió confiarien en ella. Però, així i tot, ha aconseguit tenir aliats. Açò és inconcebible. Què no he tingut en compte? Li done voltes i més voltes en la meua ment, però no trobe la resposta.
- Il·lustríssim, quins són les noves ordres? - Interromp el fil dels meus pensaments la Consellera Quiren.
- Que es carrer! - Tro amb la meua veu, estripant-me la gola. - No m'interrompa!
La Consellera fa posat de dir alguna cosa, però tanca la boca immediatament. Millor per a ella, si ho haguera dit, el seu cap haguera eixit rodant i després hauria passat a decorar les parets d'aquesta habitació.
Per què? Per què l'han ajudat? Qui ajudaria a algú que ha matat a tanta gent per la Unió i que mai s'ha relacionat amb ningú més que amb membres d'ella? Quin tipus de llaços ha tingut aquests mesos? Comence a recuperar el control del meu cos.
- Consellera Quiren. - Dic. - Faça que detinguen a tot el poble de Añilop. Desitge interrogar-los d'un en un sobre la vida de XX1 u durant la seua estada allí. És una ordre directa i immediata. Així que faça-la efectiva o li les veurà amb mi. M'ha entès, Consellera Quiren?
- Completament, gran Abtaca. - Diu ella mentre fa una reverència i abandona la sala.
- Consellera Zirca. - Li dic per un intercomunicador. - Reagrupe les tropes.
- Com vostè ordene. - Diu la Consellera Zirca quequejant, ella també ha escoltat els meus crits i sap que no estic d'humor. - Què fem amb la Vàlantain?
- Està feta completament de Grefteno. -Dic l'obvietat. – És impossible rastrejar-la. És la millor nau de la Unió. No podrem detenir-la.
- D'acord. - Diu la Consellera Zirca.
- Per cert, - dic - afig a la meua ordre de replegar a les tropes que eliminen a tots els habitants com es pensava fer al principi. Traslladarem la base a aqueixa ciutat.
- Entès. - Diu la Consellera Zirca.
Malnacida XX1 i la seua nau. Mai vaig esperar que ella s'atrevira a modificar la Vàlantain sense consultar-li-ho a ningú. No la veia capaç, ella tan modosita com a letal. Tan obedient com un canido. Quines sorpreses em tindrà reservades? Fa temps que no tem gens ni em preocupe i ara comence a tenir dubtes. I açò no és bo. He d'eliminar-la al més prompte possible.
- XX1.- Dic en veu alta. - Aquest combat ha eixit així, ni tu t'has eixit amb la teua ni jo amb la meua. Bé, de moment considera-ho un empat tècnic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: