ESCLAUS DE LA UNIÓ: CAPÍTOL 29: DESICIÓ

Un relat de: Raül Gay Pau
Els Tèrmits estan en la sala de control molt alterades, no paren de parlar entre elles. Després de la tàctica evasiva de Abi, vaig aconseguir pujar a la resta d'elles a la nau. Ara estan cloqueando com a gallines espantades o pollastres sense cap. Totes excepte Carolina i Kalindra, és clar, elles romanen immutables i amb el rostre seriós. Kalindra s'acosta a mi.
- Ja estem totes. - Em diu. - Saps pilotar aquesta andròmina?
- He vist a Abi fer-ho, crec que podria controlar-la si no vaig molt de pressa. - Responc.
- Abi? - Pregunta Kalindra, enarcant una cella.
- Sí, és una història molt llarga, però la mort grisa era massa llarga i XX1 no sembla un nom, així que decidim que el seu nom seria Abi. - Responc.
- Eres conscient que va matar als teus pares i va deixar morir a la teua amiga? - Em recrimina.
- Ella no va deixar morir a Abi. - Em sorprenc defensant-la.- I el dels meus pares…bo, va ser fa molt temps i la Unió l'estava manipulant.
- T'has deixat llavar el cervell per aqueixa maleïda. - Diu simplement Kalindra, amb calma.
- No sé què dir… Però en el meu interior intuïsc que açò és el correcte. - Responc.
- Bé, com siga. - Em talla Kalindra. - Com saps pilotar açò, engeguem-nos i deixem que aqueixos goril·les li les apanyen entre ells. Així, si es maten, tindrem menys problemes. Anirem a altres regions i ens reunirem amb altres rebels. Venja, anem, a quines esperes?
- No vaig a fer açò. - Responc convençuda de la meua decisió.
- El què? - Respon Kalindra, sorpresa.
- Tu el que vols és abandonar a Abi ací. -Responc. - I açò no ho vaig a fer. Li devem que encara estem vius.
- Mira, xicoteta. –Em diu. - Ja has vist el fort que és. Ella sola els matarà a tots i se salvarà. I així, quan açò ocórrega, nosaltres estarem a quilòmetres d'ací i ens desfarem d'ella.
- Jo no vull desfer-me d'ella. - Responc.- A més, la necessitem. I, per si no fos poc, no crec que li vaja tan bé en aqueixa lluita. He vist que li la pot ferir i… sé que es pot esgotar, se li pot acabar l'energia i no podrà recuperar-la, llavors estaria perduda.
No sé amb exactitud d'on em ve aqueixa certesa, pot ser que siga el que he vist o pot ser que les ments conjuntes de Mary Pili i la meua ens hagen tornat més intel·ligents i analítiques a les dues. Ens retroalimentem mútuament.
- Li'l dec. - Dic finalment.
- Li'l deus? - Crida Kalindra. -Tu no li deus gens, nosaltres no li hem de res.
.- Bé, és igual, jo no vaig a anar-me. Si voleu, abandoneu la nau. - Responc.- Però jo vaig a rescatar-la i, una vegada fet, ens anem d'ací.
Comence a dirigir la Vàlantain cap a la plaça, lloc on els micròfons han detectat un gran so, com si hagueren fet miques alguna paret o alguna cosa. Veig de cua d'ull a Kalindra, rondinant i acostant-se a Carolina. De tota manera, estic tranquil·la. Disimuladamente, Mary Pili s'ha posat entre elles i jo, mirant-les fixament. Si intenten atacar-me, Mary Pili em defensarà i, en aqueix cas, estic convençuda que ella gana.
Vaig acostant-me al lloc del combat i veig pels monitors molts cadàvers pel sòl i a un grup de gent barallant. Faig zoom i amb si veure a Abi. Se'm per al cor en veure que en el seu cos hi ha llocs on ja no té l'armadura posada i va plena de sang, sang que pense que no és dels seus enemics precisament. Li la veu esgotada, i no respon com altres vegades als atacs de…
- El tipejo? –Crit. - No pot ser, si ella ho va matar!
De totes maneres, no hi ha temps per a pensar en açò. Tinc un pla, ara solament he de trobar el lloc correcte per a executar-ho.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: