Moments de calma perduts

M'ha semblat curiós veure un poema on apareix la Barceloneta. La meva mare, i la seva, vénen d'allà. Sempre m'haparlat de cóm era abans i de cóm és ara.

Suposo que és inevitable que les coses canvïin, a vegades amb un ritme massa frenètic per assumir-ho.

Aquells moments de calma que s'han perdut amb el pas del temps, qui sap si tornaran, però el que és cert és que els enyorem.

Et felicito pel teu escrit. M'ha semblat que resumeixes amb poques paraules el que la Barceloneta era. El que la gent recorda d'aquella zona. És molt bonic.

La meva felicitació.