Mirªva~

Mirava el cel...
I vaig veure entre la foscor un avió, que emitia dues formes de llum, vermelles a l'alçada dels meus ulls, ulls clars que jo creia que en aquell moment erens els unics que miraven el cel, i concretament aquell avió.
Era un 8 de gener, diumenge, últim dia de vacances de nadal, l'ultim dia avans de tornar a la rutina i despenjar boletes i desfer el maleït pessebre.I jo, n'estava segura que dins d'aquell avió hi viatjava algun personatge que segurament demà hauria de llevar-se a les 6 per anar a treballar, o algú que aquesta nit no dormiria pensant en els records que deixava a la procedencia d'aquell avió...

També rumiava i defendia plenament que aquell avió era fruit dels esboços que una nena convertida a hores d'ara en tot una dona feia quan era petita dins la seva llibreta blava...I que potser seria una companyia de vol fracassada que es dedicava a viure alimentant-se de les amanides que sobraven a cada vol. La veritat és que la vida em confon.Però jo, seguia mirant el cel...