Miro el rellotge...

Miro el rellotge de la paret,
només una metàfora...
Respiro aire i envio l’ofec
a pastar fang.
Vaig néixer entre dues mares de Déu
d’agost, la de les Neus i santa Maria,
però no sóc ni sant,ni verge ni màrtir...
Aquest any em sembla
que els dos números dels anys sumen deu.
I segons la meva data de naixement, és el set...
Peus de quaranta-tres, coll de quaranta-dos,
pantalons de la quaranta-sis/vuit.
Sóc ample d’espatlles, tot hi cap...
Sóc de la lluna, el meu signe, lleó.
M’agraden les flames, i m’enamora la mar,
sóc fidel a les meves arrels
i crec que les tinc en terra bona.
M’agrada el somni, la realitat de vegades
va massa despullada. M’agraden els animals,
en general només detesto els animals
de dues potes amb corbata
amb despatx i títol de mediocritat.
Es veu segons m’han dit que la temperatura
de la democràcia en va fer una plaga,
i ara una pandèmia...
No hi ha preservatiu que valgui,
es propaguen es reprodueixen,
et mosseguen i s’encomanen...
Ai carai!, vés amb quines coses
que em surten ara.
Sembla que ara tot ha de tenir
el certificat d’un decret llei.
Tota la vida menjant amb cura, un pols
de sal, una mica de pebre negre i de vermell,
vinagre i aigua clara, i en canvi ara
mengem tota la porqueria que volen ells.
Això sí, fabricat a la UE...
Tota una tranquil•litat.
És que tot ha canviat.
Abans els animals domèstics
menjaven les restes domèstiques;
ara si les llaunetes no són de la marca
que li agrada, la gata de casa,
m’ensenya les ungles...
Com que escolta la ràdio,
està al corrent de tota manipulació
que fa la química amb els aliments.
També m’ha dit que troba a faltar
en Bassas a Catalunya Ràdio...
I és que no canvien, quan tenim una
bona persona i vàlida, el liquidem,
llavors ve un estranger mediocre
i li llepem el cul...
Ara si tens un carnet a la butxaca
et faran un homenatge per
no haver fet res i publicaran
un llibre del teu últim esternut...
Ah!, i tot pagat, perquè t’ho mereixes.
Ara tot són sigles, no patiu que
no les diré totes. Quan algú parla
has de tenir amb tu un diccionari
de sinònims per entendre –mig entendre-
què ha volgut dir...
Desxifrar el temps del verb
que ha utilitzat, és tot un misteri.
I el poble cada dia més adormit
sembla que tinguin una pilota a cada ull...,
una pilota de futbol.
O potser practiquen allò de:
veure, escoltar, i callar.
Sobretot, callar...
I mira que n’hi ha que no callen
ni a sota l’aigua, això sí,
no diuen res...

onatge