Mim i cerveses sota els arbres...

I empolainant-se amb perfum de poeta s'escapà d'entre les cortines que semblaven fer-li un vestit, tot dient:

"Vull passejar per la ciutat nocturna, per rambles entortolligades, entre catedrals inundades... Pels racons atapeïts de ments emboirades pel fum de la pròpia ciutat, i del tabac... Vull sentir aquella barreja de llengües d'arreu, en un intent de comunicació, finalment efectiu. Vull presenciar bufandes cobrint espatlles descobertes, vull veure llavis de molts colors i com aquests pronuncien mots que em faran adonar de la meva ignorància lingüística, i això m'encoratjarà a saber-ne més. Vull sentir "clocs" de totes les sabates existents, i fins i tot d'alguns peus descalços. Vull riure sentint tots els riures possibles i vull veure abraçades, crits, pinzells, mirades... l' Art, tota la creació de la ciutat quan la lluna treu el cap.

I entre la màgia dels carrerons estrets, neix un món a part del nostre... entre lletres, pintura i personalitats; entre músiques improvisades, mim i cerveses sota els arbres, petons rere places úniques i poesia... remant entre paratges desdibuixats d'una ciutat il·luminada pels antics fanals i la melodia dels vaixells de vela dansant. Vull viure aquest polsim de nit, que se t'emporta molt més enllà d'on et poden dur els propis somnis dins el llit.

Cantonades plenes de son desperta i mans i ulls cruspint-se qualsevol llibre de butxaca de segona mà sense editorial... Vull deixar-me dur per aquesta invenció real i quasi perfecte, farcida del perfum bohemi i la ferum del clavegueram. I desaparèixer entre regalims d'alegria i desesperació humana, entre algun cafè, de cafès amargs, desemparat. Que romangui envers un cartell on hi digui "Admirable point de vue", i darrere d'aquest rètol corcat, s'hi amaguin dos -o tres- amants desconeguts en ple orgasme, enmig d'una fel·lació improvisada.

Oïu el jazz?

Vull ser una passatgera llagrimosa i feliç, i desesperar desmesuradament envers la ignorància, i el saber, el que ve de dècades enrere, i el que ha sorgit potser abans d'ahir. Vull sentir veus estroncant-se deliciosament, recitant noms d' autors emblemàtics i dissortats, mentre fan malabars amb la punta del nas rovellat de fred i d'il·lusió. I creuar la mirada, sentint-nos aleshores immersos en aquella càlida complicitat dels qui compartim l' amant seductora, aquella complicitat dels qui ja ens hem aventurat a besar a aquella que a tants humans idealistes fills del circ de la vida ens té enamorats: La Paraula.
Vull viure el garbuix d'èpoques difoses i llunyanes, que superen la incandescència del temps i ja són actuals.

Llengües i autors, vianants enigmàtics, viatgers i pensaments, lletres transcendents... delerosa i inevitable epidèmia de nit plaent!"

I empolainant-se amb perfum de poeta s'escapà d'entre les cortines que semblaven fer-li un vestit... i recollí del terra d'aquell teatre, quatre paperots desmanegats com els seus cabells, que llegí, més tard, asseguda en un banc, sí, entre mim i cerveses, sota els arbres...

Adonant-se altre vegada de la força de l'atzar en el seu caminar.