M'he cansat d'esperar-te

Un relat de: Josep Bonnín Segura

M'he cansat d'esperar-te. Com sempre he arribat al banc del parc, on habitualment ens trobem, deu minuts abans de l'hora.
Saps de sempre que no m'agrada arribar tard. Tampoc m'agrada que hi arribin. Sempre ho he trobat una manca de respecte, pel qui és permet utilitzar el teu temps sense que li hagis donat permís.
Mentres encara no s'havia fet l'hora, m'he entretingut mirant. Simplement contemplant tot el que succeïa al meu voltant.
Els nins que corrien darrera d'una pilota vermella. Les seves cares acalorades, regalimant gotetes de suor. Els coloms recercant menjar enmig de les encletxes de les rajoles. M'he fitxat amb el moviment sincopat dels seus petits caps. Amb les plomes tan blanques que alguns tenien.
S'estava començant a enfosquir. Han caigut quatre gotes que ni han banyat el terra. I jo esperant… Com quasi sempre esperant.
Quan m'he cansada de contemplar, m'he dedicat un temps a recordar. També em relaxa.
He recordat sobre tots els estius. Els banys de nit a aquella cala i les històries que em contaves a la llum de les espelmes. La flaire de les algues. Qualque estel fugisser que ens deixava una sensació de pèrdua, quan s'apagava. Tu deies que queien en el mar i és transformaven en copinyes daurades.
Mai he pogut recordar d'una manera sincrònica.
Sols son instants, sensacions aïllades, flaires que em removen per dedins. Llums que han ocupat una part del meu cor. No sé recordar d'altra manera.
De tu, el que recordaré seran els teus ulls i les teves mans. Els teus ulls, blau turquesa, on jo m'hi podia perdre en la contemplació. Les teves mans, de dits llargs i prims. Nervoses. Que quan acariciaven , deixaven sobre la meva pell, aquella subtilesa de pètal de llessamí i una flaire molt semblant que tardava molt temps en fugir-me.
Record també, que em contagiares la teva passió per la literatura. Sobre tot pels poemes en paraules senzilles. Que copsaven les imatges per tothom.
Record com t'emprenyaves, quan llegies algun poema, i notaves que les paraules havien estat escrites per satisfer a un reduït nombre que les entengués. No ho podies consentir.
No era gens d'estrany, que uns dels poetes, que no deixaves d'esmentar fos: Miquel Martí i Pol. Record, el primer poema que em llegires: "Heus ací: S'estimaven" i record aquell vers, que ens vàrem fer nostre:


"Però la gent..., la llei...
Se'ls feia dura
la veu de tant no poder dir les coses
i eren massa orgullosos
per doblegar-se i massa
valents per tancar els ulls".

Avui, he tornat esperar-te, ja passava un quart de l'hora prevista. He fet tot el possible perquè no em caigués cap llàgrima i no ho he aconseguit. Avui, he pres una gran decisió. I no te la volia ni dir per telèfon, ni deixar-te un missatge, perquè em telefonessis, ni de cap altra manera. Volia dir-t'ho mirant els teus ulls blaus turquesa. Assaborint el silenci abans de les paraules. Deixar, sense enfadar-me, sentir-te una altra excusa. És veu, que els deus, no ho han volgut així.
Me'n vaig per no tornar. Aquest era el missatge. Desitjava que sentissis la meva veu sense inflexions. Amb una certesa i seguretat com mai havia tingut i avui tinc. Necessitava dir-t'ho. Sentir jo mateixa les paraules, per poder assabentar-me que les deia.
Suposo que em cercaràs. Que faràs el possible per trobar-me. Et serà molt difícil. He canviat el meu mòbil i d'aquí a una hora tinc un vol que em portarà a mills de quilòmetres d'aquí. Allà m'estan esperant, i jo m'he cansat d'esperar-te.
Malgrat sé que tindré dubtes, ara ja no en tinc cap. Abans prenia decisions, perquè t'estimava. Ara prenc la decisió perquè m'estim.
Deixaré aquest escrit, sobre el banc que ens trobaven, a mode d'acomiadament. No sé, si el trobaràs. Necessit fer el gest. No puc ni vull anar-me'n portant-me tots els sentiments i paraules que varen ésser nostres. I aquí te les deixo.
Ha començat a ploure un poc més fort. Des de la finestra del taxi, he contemplat l'escrit que començava a mullar-se. He pensat que si arribaves més tard i si el trobaves, hi hauria algunes paraules esborronades.
He mirat cap endavant. Les llums dels cotxes ja cobrien la calçada, i s'omplia un món de reflex en el trespol.
-Si us plau, cap a l'aeroport.


Comentaris

  • Una carta de comiat preciosa[Ofensiu]
    nuriagau | 06-06-2010 | Valoració: 10

    La veu narradora ens fa un breu resum de la relació que finalitza sense donar-nos massa detalls. Potser no calen, el relat conté una frase que sintetitza perfectament la conclusió a la que ha arribat el protagonista: " Abans prenia decisions, perquè t'estimava. Ara prenc la decisió perquè m'estim."

    Enhorabona per aquests sis anys a RC, Josep!

    Núria

  • .....[Ofensiu]
    ESTEL | 26-05-2009

    S´ha escapat el "creérselo" del principi

    una altre abraçada però

  • m´ha encantat[Ofensiu]
    ESTEL | 26-05-2009 | Valoració: 10

    creérselo L´amor. Un bon dia però, per totes les llàgrimes vessades, t´adónes que ja no pots esperar més, que t´has cansat i marxes, però el protagonista tenia que dir-ho, necessitava dir adéu, per creure´s-ho. Per trencar i tornar a començar quelcom més.

    Quan difícil és passar pàgina.

    Una forta abraçada i enhorabona pel llibre

  • 2a lectura[Ofensiu]
    Xitus | 08-10-2007

    He tornat a llegir el teu escrit sense saber-ho. A mesura que l'anava llegint m'ha semblat que podia ser que l'hagués ullat en un passat. Mentre el disfrutava he pensat: si li poso un comentari, el titularé "preciós".
    Heus aquí quan he arribat al final del relat i he vist que amb el temps em mantinc constant.

  • preciós[Ofensiu]
    Xitus | 30-06-2006 | Valoració: 10

    moltes felicitats,
    m'ha agradat molt,
    m'ha fet sentir el moment.
    Aleix

  • L'espera cansa...[Ofensiu]
    angie | 19-06-2006

    i com deia el poeta admirat :
    "Ben poca cosa tens :
    la taula i uns quants llibres;
    l'enyor d'ella, que és lluny
    i tampoc no l'oblides,
    i aquest silenci, dens
    de paraules no dites.
    Si ara escrius, a recer
    de tanta melangia,
    et perdràs pels camins
    d'una tristor benigna,
    la veu se't tornarà
    poruga i malaltissa
    i a cada mot creuràs
    que perds un tros de vida.
    Deixa-ho tot. Al carrer
    fa una tarda tranquil.la.
    Camina. Hi ha gent
    per fer-te companyia.
    No et refusis a cap
    dels horitzons que et criden.
    Quan tornis tot serà
    més assenyat i digne.

    Preciós relat, Josep!

    angie

  • L'espera cansa o desespera[Ofensiu]
    Nanit | 17-01-2006 | Valoració: 8

    Felicitats Josep. Trobo que aconsegueixes explicar molt bé aquesta espera tant intensa i que algunes vegades ens han imposat els que sempre fan tard en alguna cosa. Però considero que encara millor s'entén que realment el personatge ja no volia esperar més i que n'estava cansat.
    M'ha agradat molt.

  • Preciós!![Ofensiu]
    LLuna | 20-12-2005 | Valoració: 8

    M'ha encantat. És un text molt realista.
    A vegades encara que estimem amb tot el nostre cor, val més que no ens fem patir.
    Gràcies per relat!!
    Nanit

  • Genial[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 16-12-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim el teu relat, casi se m'entelen els ulls i tot! i això que és difícil...
    També m'han agradat els versos de Martí i Pol.
    Molt bo en general.
    Petons!

  • tremendo!!!![Ofensiu]
    Ainoa | 22-05-2005 | Valoració: 10

    i t'ho di cen castellà, perque sóc una persona que penso que el castellà é sun idioma molt taxant, molt clar i en canví, el català és dolç, suau... però vagi que marxo pels núvols!!! Ems embla que no t'havia llegit res i em smebla que havia estat la teva setmana i no t'havia pogut comentar, però m'ha semblat barbaro, exquisit i mira, justament ara que tinc una forta crisi amb la meva parella, m'ha recordat tan... moltes gràcies!!!

    un fort petó

  • MOLT BO[Ofensiu]
    xavier de ventolà | 07-05-2005 | Valoració: 10

    Et felicito.M´ha agradat molt.Tendre, subtil, dur i melanconiós.Enhorabona.

  • A l'aeroport farà sol...[Ofensiu]
    Trena | 04-12-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat la imatge del paper mullant-se per la pluja. Trobo que és molt metafòric.
    Bé, m'ha agradat tot el relat moltíssim!

  • Temps...[Ofensiu]
    Thalassa | 19-11-2004

    M'ha agradat força. M'hi sento identificada, pel temps, l'espai, els ulls...
    Merci!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

396 Relats

897 Comentaris

455089 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc més un trobador que un poeta.

Avui tinc una secció fitxa al Setmanari Sóller:"Espai per a la reflexió" i tinc un bloc a la pàgina digital del setmanari:www.setmanarisoller.cat
Contarelles


Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!