Cercador
Mercès
Un relat de: Carl Von Linné- Compartir:
Filles i netes d'una senyora preocupada per si a l'estiu vinent -quan neixi- hi haurà prou espai a casa pel nou membre que la família espera amb tan de goig, es reuneixen en un bar de la ciutat, a recer de la pluja freda que decora els cels i les terres de l'exterior... Discuteixen sobre la conveniència o no d'anomenar Mercè a la futura nounata. Fins i tot sense tenir en compte el que pregonen els tovallons del bar on ara estan, Mercè, consideren, es pot sentir per tot arreu... De fet s'explica la història d'un científic que, quan va haver tingut acabat el robot en el que havia estat treballant tota la seva vida, va acabar desmuntant-lo tot i llençant-ne peces i plànols... El motiu de tot plegat no es coneix, però algunes hipòtesis apunten cap a una histèria estimulada per una indecisió aguda alhora d'escollir si posar-li o no, Mercè, per nom. (Algunes fonts apunten que la indecisió era si posar-li el cognom del pare o el de la mare). En tot cas, passada la pluja, filles i netes retornen a casa, per acabar de preparar el sopar del dia.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Leela | 29-01-2007
Mercès, per aquest relat curiós i divertit!Realment penses que la gent perd tant temps pensant com anomenar els seus fills? Bé, és cert que el nom el duus tota la vida però tenint en compte que ens podria produir una indisposició filosòfica el valorar si la referència s'adequa al nom que la denota, o bé que estar-se tanta estona al cafè podria implicar haver de demanar alguna cosa per menjar, potser el menú de degustació (que al meu parer és una mica car), potser si que t'haurè de donar la raó en això de pensar-s'ho bé abans de posar- se un nom.. i per cert, què t'ha dut a posar-te Carl Linné, acàs és un botànic al qual li agrada classificar? :-))
He trobat molt interessants els teus relats. Són diferents, arriscats, plens d'informació condensada que els fa perfectament llegibles en un web. M'han agradat de debó!
Et segueixo llegint!
Leela -
ginebre | 29-01-2007
Hi ha una ironia, rebuscada, sofisticada en els teus relats. Fas exercici de combinatòria interessants, buscant un to periodístic o científic, com si fos d'allò més seriós i ...té gràcia finalment , perquè ratlla l'absurditat . Una absurditat de camuflatge.
Aviam, aviam... per on anirà això...
l´Autor
8 Relats
16 Comentaris
7120 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
He buscat entre els meus poemes com podia fer-ho per a parlar de mi... Aquest és el resultat:"Ja fa massa temps que jo sols sóc jo
i que l'engany no és orfe: la nit i els llençols."
"Llepafils, escrúpol d'esma,
potser si que és cert que sóc...
A redós de massa feina
disculpo els tràfecs del cos."
"Diré a pocs que sóc d'uns quants"
"Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou."
"Sóc senzill, mut, coix, i és llarga l'espera."
"Ara ja ho sé: sóc reu
perdut, cercant la veu."
"Sóc mig i mig de res i tot."
"Jo sóc molts.
Ells estan sols."
"Com la llar sense brases
sóc peix de blat
als auspicis dels mosaics."