Després de tot

Un relat de: Carl Von Linné

Després de tot acabaré per dir
que ha estat tot un plaer conèixer-te.
Després de temps de confusions,
"agnòsies" saber a qui prefereixes.

Després de quatre dies breus
fets d'emocions a cau d'orella,
com vols saber què sents per mi,
si el teu cor vaig donar a una estrella?

Darrera la finestra plou,
que no és el temps, són els teus ulls
també el meu cor... Ara cau pedra.

Les teves mans són el millor coixí.
Al mig de tot, quatre ulls que esperen.
Mirem pacients el sostre de l'oblit.
Però, mentrestant, el cor s'esvera.

No vulguis riure't més de mi,
sé que sents por de no ser meva.
Amargs desigs que em fan patir...
si sabessis de quina manera...

Darrera la finestra plou,
ara no és temps de ser volgut.
També al meu cor ara hi cau pedra.


Després de tot sempre torna la nit.
Vela records la lluna plena.
No tinc diners per comprar-te confits
però et puc fer néixer en un poema.

Potser no ets més que una il·lusió,
potser ets menys de mil paraules,
i, quan s'acabi la cançó
la buidor em portarà un nou aire...

Darrera la finestra plou,
que no és el temps, són els teus ulls.
També el meu cor, ara, cou pedres.

Darrera la finestra plou,
que no és el temps, són els teus ulls...


Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Carl Von Linné

Carl Von Linné

8 Relats

16 Comentaris

7099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
He buscat entre els meus poemes com podia fer-ho per a parlar de mi... Aquest és el resultat:

"Ja fa massa temps que jo sols sóc jo
i que l'engany no és orfe: la nit i els llençols."

"Llepafils, escrúpol d'esma,
potser si que és cert que sóc...
A redós de massa feina
disculpo els tràfecs del cos."

"Diré a pocs que sóc d'uns quants"

"Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou."

"Sóc senzill, mut, coix, i és llarga l'espera."

"Ara ja ho sé: sóc reu
perdut, cercant la veu."

"Sóc mig i mig de res i tot."

"Jo sóc molts.
Ells estan sols."

"Com la llar sense brases
sóc peix de blat
als auspicis dels mosaics."