L i companyia

Un relat de: Carl Von Linné

L va ser una persona exemplar i avui reposa en el cinquè primera -tercer carrer a mà dreta- d'un cementiri de les afores d'Alpens. Pintava quadres amb el peu, i havia recorregut tot Europa per demostrar les seves vàlua i qualitat artístiques. L havia exposat a les ciutats de Paris, Venècia, Roma, Sant Sebastià, Barcelona, Girona i Louvain-la-Neuve. Va morir el dijous passat deixant per herència a la seva filla coixa (i el seu marit -guenyo-) un llegat artístic enorme. Això i múltiples deutes amb un botiguer de Figueres que li venia unes teles que portava des de Grècia. Com que, malgrat el traspàs, el botiguer no ha volgut perdonar les factures de L, i cal pagar el lloguer d'un magatzem per guardar les pintures, no hem tingut altra alternativa que sortir al carrer per vendre (a un preu inferior al real) les seves obres d'art. Si està interessat a comprar-ne, li farem descomptes exuberants. No s'hi resisteixi! Val la pena!

La seva filla (i marit) afligits.

Comentaris

  • Efectivament,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 08-02-2007 | Valoració: 10

    només l'oblit enterra els morts (demostro massa "ego" citant-me a mi mateix? És el final d'una novel·la que vaig escriure ja fa un temps). El cas és que l'èxit relatiu en vida pot convertir-se en el més abismal oblit o en un èxit insospitat en mort. És just, això? Bé, és la reflexió que planteges al lector.

    Jo penso que cada persona ha de poder assaborir almenys una mica d'èxit per la seva obra en vida. Encara que sigui només com a estímul. Que passi en vida totalment oblidat i un cop mort gairebé el portin als altars, em sembla despectiu. Com si la societat hagués emprat, talment com a simple instrument, aquella persona humana (que ho fa, però d'una manera vasta i grollera en aquest cas [ex. van Gogh]).

    Molt ben portat. Aquí, ni massa punts suspensius ni res destacable a objectar per part meva, jeje!

    Salut de nou!

    V.

  • Una petita i molt brillant joia...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-02-2007 | Valoració: 10

    La imaginació i la ocurrència d'aquest relat em deixen bocabadat...

    Aquests petits grans artistes de les arts oblidades... El ferrer, el carboner...

    Perquè aquests artistes simples i casolans han de morir amb el temps? És just?

    Au, felicitats!!

  • Lilith | 07-02-2007

    He entrat a llegir-te al veure a la pàgina d'Inici un relat acabat de publicar que incloïa Alpens. He viscut gran part de la meva vida al Lluçanès i m'ha despertat la curiositat. M'ha sorprès el relat pel que sembla dir i pel què diu a poc que rasquis una mica. La família ens transmet molt del què som: costums, cultura, frustracions, anhels, ferides... i també a vegades deutes. Molt elegant el relat, m'ha agradat molt, tot i que crec que s'haurien de polir un parell de detalls de forma. Una abraçada. Continuaré llegint-te.

l´Autor

Foto de perfil de Carl Von Linné

Carl Von Linné

8 Relats

16 Comentaris

7097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
He buscat entre els meus poemes com podia fer-ho per a parlar de mi... Aquest és el resultat:

"Ja fa massa temps que jo sols sóc jo
i que l'engany no és orfe: la nit i els llençols."

"Llepafils, escrúpol d'esma,
potser si que és cert que sóc...
A redós de massa feina
disculpo els tràfecs del cos."

"Diré a pocs que sóc d'uns quants"

"Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou."

"Sóc senzill, mut, coix, i és llarga l'espera."

"Ara ja ho sé: sóc reu
perdut, cercant la veu."

"Sóc mig i mig de res i tot."

"Jo sóc molts.
Ells estan sols."

"Com la llar sense brases
sóc peix de blat
als auspicis dels mosaics."