MENHIRS

Un relat de: Nil de Castell Ruf

Arrelats a la gravetat
del ventre de la terra,
solemnement apuntant
cap a la immensitat de l'univers,
evocant un passat
eclipsat pel transcurs del temps,
presenciant un món
que avança ininterrompudament,
assenyalant posicions estel·lars,
forces tel·lúriques,
espirals vers dimensions
invisibles als ulls velats
dels actuals humans.




Gwreydhys yn graveth
kroth an dor,
ow pleynya yn sad
orth braster dres musur an Univers,
ow perthi kov
a oes kyns difgys gans tremen a dermyn,
ow mires orth
avonsysans heb hedhi an norvys,
ow tiskwedhes leow sterennek,
nerthow an dor,
ha korhwythow troha
mynsow na yll gweles
lagasow lennys tus arnowydh.


(Menhiryon- Còrnic)


Rooted in the gravity
of the earth's belly,
solemnly pointing
to the immensity of the Universe,
evoking a past
eclipsed by the passage of time,
watching a world's
incessant advance,
pointing to stellar positions,
telluric forces,
spirals towards dimensions
invisible to the veiled eyes
of modern man.

(Standing stones - Anglès)

Comentaris

  • No calien disculpes Nil... [Ofensiu]
    Israel Satienz | 19-03-2017

    Ja m’he adonat per fi (i jo també em disculpo per la tardança de parar atenció en aquests petits detalls) que aquest entremaliat dit teu, ha de ser una mica com un menhir. Doncs, tot i l’aparença megalítica, no tinc cap dubte de que el fas servir amb molta cura i saviesa, quan et toca ficar-lo allà on el guió i la situació exigeixen d’aplicar-lo amb la suavitat necessària.

    Et dedico un somriure amable des del meu dolmen urbà.

  • Espai sideral[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 17-02-2017


    Mercès!. I amb aquest poema em deixo perdre per l'espai sideral en cerca de l'autenticitat que em permeti comprendre, sense retrets, el perquè del capteniment humà, ara, en aquest món corpori de les passions i dels decencisos. Salut!

  • Menhiryon[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2017

    El teu poema transmet perfectament tot el que passa pel cap, i pel cos, quan s’admira una d’aquestes pedres que senyalen el cel. És inevitable fer-se preguntes i sentir que formem part d’un món del qual encara ignorem moltes coses...

  • Còrnic[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 16-02-2017


    La versió catalana, feta per mi, és l'original. Les altres son traduccions. Aquesta llengua desaparegué al segle XVIII i diuen que la darrera parlant fou Dolly Pentrateat que en mori l'any 1777 digue en còrnic: Me ne vidn cewsel sawnek! (¡No vull parlar pas anglès!) Avui és una llengua en lent procés de recuperació, hi ha unes 555 que el parlen i uns milers que l'entene.

  • Enllunada Dexter | 16-02-2017 | Valoració: 10

    No sé que m'encisa més, si el poema, que l'hagis creat en Còrnic, O que el puguis traduir tan bé.

  • Còrnic[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-02-2017

    Em complau mot que t'agradi i endemés que et faci recordar a la teva i meva estimada Gran Bretanya. Aquest poema el vaig escriure quan vivia a Cornualla. Embastar-lo no e va costar gens, ara bé polir-lo hores i hores, dies i mesos i fins i tot havia passat un any o més i encara hi vaig fer algun petit retoc. Perquè com un cop llest l'havia de recitar en veu alta en català, calia que fos el més musical possible. La traducció anglesa van intervenir més d'una persona i la còrnica, jo juraria que és la primera que es fa d'un text català a aquesta llengua celta. Me la va fer directament del català al còrnic, un home que coneixia també l'idioma sànscrit, cosa que li suposar bo de fer. Mercès, Nil.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-02-2017 | Valoració: 10

    Preciós una passada, em porta a la meva estimada Bretanya

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

25 Relats

85 Comentaris

4025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
nildecastellruf@gmail.com