M'emmirallo

Quan m'emmirallo en els teus ulls
la lluna s'apaga i els estels de la nit
et tenen enveja.

Quan en la nit fosca contemplo
els estels de la nit, el meu cor somia
la vigília de l'amor.

Quan els meus ulls es tanquen
mentre somio despert veig volar els àngels
amb l'arc de cupido al meu entorn.

Quan al cel la nebulosa blanca
envolta la lluna, descobreixo que no són nebuloses
sinó vols d'àngels albats.

Quan els estels decideixen anar-se'n
em quedo trist amb la meva malenconia
ja que amb ells desapareixen els meus somnis.

I quan m'emmirallo als teus ulls
reconec el cel i la nit i el dia,
les sensacions amoroses sensible i pures.

Vull que siguis amor meu, el meu estel.
L'estel del meu nord.
La guía de la meva vida caminant junts.