Me´n vaig enamorar

El vaig conèixer l´estiu dels meus vint anys.Me´n vaig enamorar com mai m´hagués pogut imaginar.
Mirar-lo continuament em trencava el cor i no veure´l també.
Era un turista i des d´abans de fer l´amor bojament amb ell, sabia que marxaria a finals de setembre,com l´estiu dona pas a la tardó. Sabia que a la tardor em quedaria sola i que l´angoixa em consumiria.Aquest fet em turmentava i no em deixava disfrutar de la felicitat inmensa que la vida m´oferia en safata de plata i diamants.
Enlloc de comptar dies meravellosos passats amb ell, descomptava els que anaven passant . El meu cervell intentava pensar els moments de plaer ,de sentir-nos un sol cor que bategava i en com xisclaven d´emoció , però el cor només veia que quedaven deu dies,només 240 hores per aprendre tots els racons del seu cos i tornar-lo la mateixa sensació de no ser a la terra que ell em feia sentir a mi.
Marxava a la tarda i a les ultimes hores compartides amb ell crec que vam sentir-nos al paradís.
Però no va marxar per sempre, va tornar per quedar-se a viure amb mi i mai més hem tornat a creure´ns que erem al paradís, potser els primers anys. Després va arribar la incomprensió, la manca de comunicació i tot allò tan sentit en moltissimes parelles.
Ho vam espatllar .
I ara ja no em sembla que fos jo la noia que amb vint anys hagués volgut parar el temps i disfrutar de la inmensa felicitat que la vida em va posar en safata de plata i diamants quan vaig conèixer aquell turista del que em vaig enamorar i per qui ara després d´haver compartit més de dues dècades amb ell , no sento pràcticament res.
A dia d´avui hagués desitjat que l´embogida i meravellosa història del meu enamorament hagués acabat amb l´estiu .