Som adoptades.

La meva germana parlava i parlava, semblava que li faltés un tris per plorar. Gesticulava i movia les mans nerviosament però jo ja feia molta estona que no l´escoltava.
S´havia desplaçat fins al Maresme a la botiga que jo acabava d´obrir a Caldetes per dir-me que havia descobert que érem adoptades.
Després de sentir-li dir aquesta frase vaig deixar de prestar atenció al que m´estava dient. Em feia molta tristor veure-la tan decebuda i tan amoïnada.
Vaig començar a pensar que molts cops m´havia passat pel cap el que acabava de dir-me ma germana. Mirant-ho fredament els gens dels pares i els nostres no tenien res a veure. Sigui el pare o la mare tenien moltes diòptries de miopia. La mare havia intentat operar-se i li havien desaconsellat degut a tenir uns ulls molt problemàtics. Nosaltres dues hi veiem perfectament, no havíem necessitat mai ulleres i ja passàvem dels 35 anys.
Totes dues tenim la pell blanca i els ulls clars, de petites a la platja mai ens bronzejàvem, la nostra pell repel·lia el sol. Els pares tornaven de les vacances amb molt bon color de pell. De més grans hem sabut que tenim la pell atòpica.
Quan vaig quedar-me embarassada i li feia preguntes sobre el seu part, la mare sempre evitava parlar-ne i mai ens ha dit quina de les dues va néixer abans. que la comadrona no li havia aclarit. Pobre dona!
Són bona gent els pares i devien tenir por que en saber-ho no els estiméssim igual.
Vaig abraçar fortament la meva bessona tot i dient-li lo contenta que estava de que hagués vingut a veure el meu negoci de Caldetes i la vaig convidar a una bona mariscada.
Ella també em va abraçar i plegades van passar una de les millors tardes des que érem adultes. Mai més hem tornat a parlar del tema i pel seu aniversari com cada any, els vam organitzar una meravellosa festa.
Val a dir que des que he sabut el seu secret, se m´esbotza el cor de tendresa cap a ells.