Maria

És un moment per somiar…

Tu, que amb ritme de rumba m'explica les teves penes…
Tu, que amb la Llum de la Lluna somies cada nit…
Tu, que no t'amagues darrere una certa estètica…
Tu, que ets tu mateixa sense contradir-te a cada instant…
Tu, que plores en moments d'alegria…
Tu, que dibuixes un món imperfecte, i aconsegueixes que els altres vegin a través dels teus errors…
Tu que entres a mons diversos tastant tots els sabors de la llibertat…

La que tortura els somnis fins que aconsegueix fer-los realitat…
La que sura per l'aire buscant un nuvol on instalar-se..
La que Vola amb mi fin son calgui…
La que imagina dos volants i una fumarada al obrir una porta..
La que tasta diferents sabors, pel plaer de saber-ne el gust…
La que resta asseguda quan tothom ja s'ha aixecat…

Una, entre d'altres, que destaca per la seva llum...per la claredat de les seves paraules...per la sinceritat del seu cor...per la seva tendresa..i..també pels seus errors…
La que em va encisar amb el seu encant místic, i que fa que, la més eptita paraula que em digui, em faci esbofegar de feliçitat d'haver-te conegut...
Cada abraçada, cada petó a la galta, cada carta que un missatger de l'olbit.. em donava...cada instant que estic amb un es un llarg mot de sensacions...

Els teus ulls viuen de la resplandor amb la qual els alimentes…resplandor dels teus somnis color de rosa…
Somriu al vent, i planta-hi cara a tot aquell que et vulgui fer callar…no tinguis por a estar sola, totes dues, amb pedres i pals a les mans els derrotarem, escamaparem pau al món, i en acabat, marxarem dins una furgoneta vella pintada de colors…amb una lluna com a matricula per la carretera dels postres cors…

Promet-me, ara seriosament…Que mai a la vida canviaras de manera de ser, que no et deixaras menjar el tarru, ni per feixistes opressors, ni per politics mentiders...
Fins al final estaré amb tu, i serem dues jubilades, i jo seguiré pensant en tu, i mirant la teva carta penjada a la paret de la meva habitació, cada matí…
Quan surt el sol…

I ara que acabo de planxar aquets mots dins un aparell informatic com n'es l'ordinador, replico al cel, que quan et vegi que acabes de llegir aquest text, que d'una bufera et faci pessigolles, i no puguis deixar de somriure mai més…