Mare t'estimo!

Ets tan bonica...
Sempre ho has estat, no ho dic jo, que soc la teva filla i per mi tens la cara més bonica. Ho diu tothom.
Però sobretot ho ets per dins mama.
Aquests ulls foscos i preciosos, em mires, protectora i tendre, la meva fan, qui em protegeix i m'anima sempre, incondicionalment.
Inclús quan tot és gris em dius "que tot s'arreglarà, que ja veuràs", "a veure si tens sort, filla".
Inclús quan m'equivocava, però em veies seguint el meu cor, m'escoltaves sense jutjar-me.
M'estimes. M'estimes molt. Més que ningú.
Soc teva. Com dius, la teva pitufa. I sempre ens has fet saber i notar que els teus fills som la teva vida.
Això és amor real. El d'una mare a un fill. Més que cap altre amor.

Recordo de petita, al pedrís vora les piques de la casa vella, ratllaves llimona, em va fer gràcia el ratllador i volia provar-ho, vas dir-me que em podia fer mal, però al final em vas deixar ratllar una mica la pela de la llimona, era llimona, perquè em vaig "fer sang" i la llimona pica!
Em vas estrènyer la mà i vas posar el dit sota l'aixeta. Després li vas començar a fer petons al dit, dient: -Ai, pobreta la meva filla!

Aquell tall, mama, et va coure més a tu que a mi.

I jo petita, vaig veure que m'estimaves molt.

Ara t'estàs fent gran i nosaltres et cuidarem a tu.
Tens el cor delicat. I tinc por. Molta. D'algun dia no poder abraçar-te. I sentir la teva veu, que m'encanta i és preciosa. Femenina, maternal i tendre.

Però podria veure't, olorar-te i escoltar-te a qualsevol lloc del món, en qualsevol moment, passin els anys que passin. Només tancant els ulls. Des que vaig obrir els ulls per primer cop. Sempre hi has estat; I així seguirà fins a l'últim dels meus dies.
Mai marxaràs mama, soc teva i un tros de tu.
I penso, que quan m'embolcallin els anys, i arribi orfe de tu, al tràngol de la vellesa, tu també hi seràs. Abrigant-me d'es d'on siguis. La teva energia. El més lluny, serà al meu costat.
M'agrada quan em dius "cucurutxu" mama...
I com diem a Girona...:
"T'estimut"
T'estimo fins al cim d'un campanar, i fins a la lluna, anar i tornar.