El cavall de la princesa

Sant Jordi - Relat - El cavall de la princesa. (A Sant Jordi i al Drac.. que els bombin!)

Sant Jordi va passar de llarg....no va interessar-se per Montblanc...estava massa ocupat en els seus quèfers com per visitar aquella Vila Mitgeval tan especial.

A la torre del Castell, tancada, hi havia la princesa i el seu cavall, ella, orfa, havia d'afrontar els poders del regne dels seus pares...Posava excuses per no obrir la porta d'aquella zona del Castell, doncs per tenir la clau havia de creuar un pont penjant de fusta per damunt del llac...
Allà hi passava hores, asseguda al pont vell, s'hi gronxava un xic, embadalida, mirant el mirall de l'aigua del llac que reflectia el sol....de sobte , sovint algun núvol en moviment s'hi dibuixava...
Ella s'espantava...creia que era un monstre, un Drac amagat a l'aigua
Si creuava el pont sencer, la mataria.
No podria sortir mai d'allà.
S'excusava amb vertígent, marejos...
Un dia es va acabar el menjar, el seu cavall va caure i es va ferir amb un estaca de fusta; Sagnava i el va baixar al jardí, gotejava. El cavall es sentia dèbil, necessitava menjar. Havia d'obrir la torre urgentment.
Espantada va córrer i córrer amb por, va creuar a recollir la clau de l'altre extrem del Castell, va tornar a creuar el pont corrent com una boja, va veure que la taca del llac es movia, el monstre que creia que la tenia presonera, era imaginari, sols era un núvol.
Li va portar menjar al cavall.
Es va sentir ximple, estimava tan aquell cavall...
L'havia de protegir, alimetar, curar...
Va plorar al jardí i de les llàgrimes va regar la sang del terra on de sobte va brollar un roser gegant, va agafar un rosa vermella, la més bonica; La va deixar flairar al cavall perquè gaudís d'aquella aroma.
La va mirar fixament, era color vermell potent, com l'amor i protecció que es sent, quan s'estima de debò.
Va saber llavors que l'amor mou inclús les pors.

Feliç diada de l'amor en totes les seves formes!