Foto de perfil de arua87

arua87

15 Relats, 12 Comentaris
4410 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Últims relats de arua87

Últims comentaris de l'autor

  • arua87 | 16-10-2016 | Valoració: 10

    bonic i trist, la tristesa del dol i l'anyorança

  • arua87 | 16-10-2016 | Valoració: 10

    bonic i trist, la tristesa del dol i l'anyorança

  • arua87 | 18-09-2016 | Valoració: 10

    Bona idea apropar una mica d'història, i valorar el patromoni, per aquestes terres boixadors, llavinera, solanelles... circula el meuarbre genealògic.
    Que tranquils están sent tan pocs habitants! també es deu agraïr

  • arua87 | 04-08-2016 | Valoració: 7

    es bonic i senzill, i ens fa empatitzar a tots.

  • arua87 | 04-08-2016 | Valoració: 7

    es bonic i senzill, i ens fa empatitzar a tots.

  • arua87 | 03-08-2016

    molt bonic!

  • arua87 | 03-08-2016

    molt bonic!

  • arua87 | 27-07-2016

    de quin animal parles?

  • arua87 | 28-06-2016

    ets molt tendre i emocional

  • arua87 | 28-06-2016 | Valoració: 8

    podem sentir el teu dolor al llegar-te,
    bon escrit.
    desitjo que no sigui real,que no sigui autobiografic.

  • arua87 | 28-06-2016 | Valoració: 8

    podem sentir el teu dolor al llegar-te,
    bon escrit.
    desitjo que no sigui real,que no sigui autobiografic.

  • arua87 | 25-06-2016 | Valoració: 10

    com la vida mateixa, una situacio mes o menys quotidiana d'on s'apren molt de viure, i com viure, humor en mig del drama, una paradoxa molt real. gràcies Montserrat

  • arua87 | 25-06-2016 | Valoració: 10

    com la vida mateixa, una situacio mes o menys quotidiana d'on s'apren molt de viure, i com viure, humor en mig del drama, una paradoxa molt real. gràcies Montserrat

  • arua87 | 25-06-2016 | Valoració: 10

    com la vida mateixa, una situacio mes o menys quotidiana d'on s'apren molt de viure, i com viure, humor en mig del drama, una paradoxa molt real. gràcies Montserrat

  • arua87 | 22-06-2016 | Valoració: 10

    gràcies per les tevés paraules, sento dolor, i confusio, el no entendre com tanta felicitat es converteix en poc temps en indignacio i desolacio, niquin sentit te, som sers humans,...res mes
    pero tot i aixi, sempre endevant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: