Mare de Deu dels dolors

Teniu el cor de maduixa
Ses llavors son un fibló
Son espases que dibuixa
L´amarg del vostre dolor

Dolç com era, un estrany dia
El fruit d´aquell maduixer
Esdevingué l´agonia
del Fill que en perdé l´alè.

En vostra falda amorosa
el Fill és mort com l´amor
del vostre cor, Verge Ermosa
que avui rau dins el meu cor.

Les set espases fereixen
Vostres entranyes amb fel
Com set pecats que segueixen
Enganyant al món, cruels.

La fulla, de mort la dalla;
El puny, la creu on morí
Jesucrist que ara davalla
Al sepulcre del jardí
De Josep d´Arimartea
Ple de roses fins ahir.

Avui espines si claven
Al jardí de vostre cor
I del cel els estels cauen
Per plorar vostre dolor.

El sol s´enfosqueix en l´ombra
De la lluna, sa muller,
Com Crist en baixar a la tomba
Vós deixa en ombra també.

Mare de Déu estimada,
El meu amor tant Vós plany
Que ena santa abraçada
Voldria treure-os tot dany.



Sóc del dolor vostre engruna,
Gota de sang al mirall
De vostre imatge de lluna
Fosca sobre ombriva vall.
Les espases una a una
Vostre Fill ressuscitant
Us traurà, i d´una més dura
A la mort clavarà el tall.