mar d' espigues

Veig les ones de verd que la mà del vent acaricia
És una mar, sí ; és una mar, sí, que el vent remou.
Aquest vent llarg i espès que vincla les suaus espigues
Després de tants dies de pluja , vent i bromades .
Pujo dalt del tossal i demano al sol que m' il.lumini
El laberint d' ombres interiors ;
a l' aigua que em torni la blana fluïdesa ;
Al vent que em deixi el penell de l' ànima en pau harmònica.
A la floreta blava que m'ajudi a viure ;
Des de dalt miro el mar verd ; com el vent sento l' esgarrifança
De la bellesa que mou les altes mars d' espigues
Un núvol , un núvol passa per la carretera de l'aire, veloç
Com empès per un desig de mar i sol ;
Feliç en la seua pura lleugeresa !
Veig passar el núvol pel camp d' espigues , lleuger com una ombra,
Cavalca les onades que el verd mar aixeca .
Una esgarrifança em recorre l'espinada dels ulls :
dono gràcies a la vida per aquest sol, per aquest vent, per aquest mar verd d'espigues i aquesta ombra de núvol que passa rabent.
I davallo saciat de tanta bellesa.