Manual de Psicologia Fantasmal

Un relat de: iong txon

Per als qui anem amb l’antena posada (i sovint l’arrosseguem per terra).


No cometis pecats. No parlis pecats. No pensis pecats.
(Si aquesta primera línia t’ha fet urticària ho sento, però s’hi havia de posar)

Sigues raonablement honest amb els altres i podràs ser-ho també amb tu mateix.

En la mesura del possible, queda’t les cabòries a dins i mira de digerir-les solet: són cosa teva. Si no pots evitar passar-les enfora, parla’n amb algú de confiança.

El nostre cervell, base de la nostra ment, és un ordinador de matèria orgànica extremadament complex i sensible que ens connecta a l’invisible. No hi juguis, que no s’espatlli.

Tots som interdependents, però procura no viure endeutat. O mira d’endeutar-te com menys millor.

Paga indemnització de tant en tant. Si navegues sol, amb moderació i quan tu ho decideixis. Però si estàs malalt, millor si tens una figura central, un guia espiritual. Que no t’enganyin: algú de la teva confiança i amb un cos de carn i ossos.

Tingues un gran respecte pel diner públic: el paguen també fornicadors i adúlters, i fins potser també algú més necessitat que tu mateix.

Els fons celestials i les almoines les reclama l’infern, no el Cel.

L’infern té moltes sucursals i són llocs de molta desesperació: sigues comprensiu, però no et deixis prendre el pèl.

Quan bufen fort uns quants alhora és difícil resistir. Ajupe’t. Demana ajuda si cal. Paciència.

Et coneixen com si t’haguessin parit: saben com ensarronar-te.

Amb aquesta gent de vegades cal anar de barrut com ells. Com sol passar, els qui es queixen i reclamen més són els qui no van fer ni l’ou quan era la seva hora.

Malgrat tot, de tant en tant se’n sortiran amb la seva. Accepta-ho esportivament: aquesta era per a tu.

No és gens fàcil. Hi tenen els ous pelats. Actuen d’incògnit i poden mutar i canviar de tàctica i de mètodes constantment. Tot i així, tenim dret a dir: “The rudder is mine for the taking” (Aquesta s’ha de dir en anglès)

Segurament tot això no és ni la punta de l’iceberg, o potser que pensis que no sé de què estic parlant. Prova d’elaborar el teu propi “Manual de Psicologia de la Dimensió Invisible”, basat en la teva pròpia experiència.

Comentaris

  • M'ha impressionat [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-06-2017 | Valoració: 10

    el teu Manual de psicologia fantasmal perquè dius veritats com a punys. Cadascú, com tu dius, hauríem d'elaborar el nostre propi manual i seguir-lo al peu de la lletra per ser coherents. Primer marcar ben bé els punts d'actuació i adaptar-los a allò que som capaços de fer. Perquè si les fites són contràries a la nostra naturalesa, no ens en sortirem.

    M'alegro de que tu ja te l'hagis muntat. Bona sort!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

96 Relats

217 Comentaris

54865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la barba
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".