Mai t'oblidaré!

Ja fa deu anys,deu anys que vas marxar.
Encara recorde la teva dolça olor,els teus gestos,el teu somriure,el teu caminar,ho recorde tot.
Vas marxar i ens vas deixar soles,perdudes en aquest món difícil i cruel.
No puc oblidar-te, pense amb tu tots els dies,m'hagués agradat poder acomiadar-me de tu,en canvi no vaig poder,no et vaig poder dir adéu per sempre.
Sols vull dir-te allà on sigues,que jo trobe a faltar la teva veu,la teva mirada,les teves mans,el teu afecte i per damunt de tot, la teva presència…
Vam tindre que començar de nou, aquesta vegada sense tu, no pots imaginar-te el buit que vas deixar,la casa es va fer gran,faltaven les teves paraules,les teves rialles,el teu humor,faltaves tu!.
Vaig viure durant anys amb una immensa tristesa que podia amb mi,que no em deixava respirar tranquil.la,que em va trencar la vida,ningú tenia paraules per a fer-me entendre que et tenia que oblidar,però al mateix temps recordar-te.
Les persones per a mi ja no existien si tu ja no existies,em vaig tornar tímida,callada,amarga.
Parlava tots els dies amb tu,i jo sé que m'escoltaves, i que intentaves ajudar-me,però no podies,ja no estaves amb mi,sols estaves al meu cor i als meus records.
Els anys van passar i em van ajudar,vaig poder sortir d'eixe forat negre que tant m'arrossegava.
I ara sé, que allà on sigues,estaràs orgullós de mi,que t'agradarà veure'm altra vegada feliç,dolça i parladora.
Avui a estat un dia d'aquests que t'he trobat més a faltar i com que ja no em fa mal pensar amb tu,avui et dedique aquestes lletres…
Perquè mai t'oblidaré,sempre hi seràs al meu cor i als meus records.
Allà on sigues,jo continuaré estimant-te !.