Cercador
Madrigal XV (Línies badades vers tu)
Un relat de: Silència- Compartir:
*
Despulles de dolor d'oblit arrencades al viu,
Suor en cambres alienes com coliseus alçades,
Recança de vi, present de circumstància ensorrada.
T'he rememorat ardidament enmig del dol de tenebra
He aplanat els esglaons de la nit, fins tornar-los promesa veremada,
He baixat a la por entre comiats i pregàries,
I he tret forces del no-res, tan sols per estimar-te.
Comentaris
-
tan sols per estimar-te[Ofensiu]franz appa | 02-09-2008
..." però la vida es transforma en felicitat, en llibertat, es converteix en valor suprem només en la mesura que l'individu existeix com un món que no es repetirà mai en tota l'eternitat. Només es pot experimentar l'alegria de la llibertat i de la bondat quan trobem en els altres el que hem trobat en nosaltres mateixos" (Vassili Grossman, Vida i destí).
Estimar és aprendre que l'altre és irrepetible i únic, i és també una oportunitat de frojar fornteres contra l'oblit, contra la gran negació: la mort.
Salut!
franz
l´Autor
28 Relats
11 Comentaris
15847 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Últims relats de l'autor
- Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte...)
- Madrigal XXVII (Salvar les hores...)
- Madrigal XXVI (He collit les flors del cirerer...)
- Madrigal XXV (Dringadissa del nou dia)
- Madrigal XXIV (Física o corpòria)
- Madrigal XXIII (He sentit la remor de la tarda...)
- Madrigal XXII (Res més que els teus ulls...)
- Madrigal XXI (Si he de posar nom...)
- Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)
- Madrigal XIX (Dies de llum)
- Madrigal XVIII (Llum de vida)
- Madrigal XVII (Pòrtic de llum)
- Madrigal XVI (Guanya'm lentament)
- Madrigal XV (Línies badades vers tu)
- Madrigal XIV (Viva flamarada muntanyenca)