Cercador
Madrigal XXIII (He sentit la remor de la tarda...)
Un relat de: Silència*
Càlida i estranya, lleu com el somni més profund,
Evocant el zumzeig vespertí d'una altra primavera, potser, només potser,
No tan lunyana perquè l'oblit tornara erms els camps de la memòria.
I ara calen records, potser vivències també, per deixondir
Els pensaments de la hivernació, del repòs que pot renéixer
Exultant, vibrant com el sol que travessa les tendres ales
D'una crisàlide adormida que recent ressucita tan clamorosa, tan nua...
Responc les preguntes del temps, deixades a la brisa calmosa,
I obtinc les mels amargament dolces de les passes recorregudes
Amb petges que guarien les ferides de la terra feréstec,
Embriagada pel vol de les frèsies i els narcisos.
Digues-me, hem collit noves aromes, gestes passades,
Combats ja perduts i deliris del batec més dèbil?
l´Autor
28 Relats
11 Comentaris
15840 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Últims relats de l'autor
- Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte...)
- Madrigal XXVII (Salvar les hores...)
- Madrigal XXVI (He collit les flors del cirerer...)
- Madrigal XXV (Dringadissa del nou dia)
- Madrigal XXIV (Física o corpòria)
- Madrigal XXIII (He sentit la remor de la tarda...)
- Madrigal XXII (Res més que els teus ulls...)
- Madrigal XXI (Si he de posar nom...)
- Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)
- Madrigal XIX (Dies de llum)
- Madrigal XVIII (Llum de vida)
- Madrigal XVII (Pòrtic de llum)
- Madrigal XVI (Guanya'm lentament)
- Madrigal XV (Línies badades vers tu)
- Madrigal XIV (Viva flamarada muntanyenca)