Cercador

Llista categories

Madrigal XXVII (Salvar les hores...)

Un relat de: Silència

*

Salvar les hores ens oferirà la immortalitat dels records,
La immutabilitat del que és caduc fora del nostre món particular
Bastit de tendres nits de mots, d'instants diürns d'esguards i de silencis,
Amb l'òrbita secreta de les pells tancada per un pacte de besades.

Prenyar la llum ens retornarà la vida en el bressol del consol,
Els braços que esperen un cos per aferrar-s'hi com l'onatge a la mar
Esclatant de sal i de desig al rocam viu de l'encontre,
Fins assaciar la set amb el suau vol del bes gestat en l'alba càlida.

Ensinistrar els llavis i els ulls ens salvarà del foc del bes i de la fam
De la mirada, ens fendrà fins al moll dels ossos per aprendre a viure
La magnitud de l'univers secret de la nuesa que, innocents,
Abastem amb el sol frec de les nostres mans entrelligades.

Viure tan sols ens ajudarà a comprendre la bella agonia que hi ha
A frec de pell quan el desig duu el teu nom i la meva ànsia. Sense demà.