LUNA MAE, Lupus Domine

La Luna Mae era una noia molt romàntica. Romàntica, no en el sentit Amorós del terme, que també però sobretot era una Romàntica Gòtica. Li encantaven totes aquelles histories de bruixes i homes convertits en diables: en vampirs, homes-llop i altres éssers per l’estil. Era una apassionada de la historia, sobretot del període Medieval, l’Edat Obscura que el Romanticisme s’encarregà de mitificar més tard. Era una noia molt sensible, molt somiadora i totes aquelles histories de foscor li feien volar la imaginació i somiar que un dia ella també li agradaria de ser immortal, viure per sempre malgrat haver de viure com a monstre de la nit. Preferia la nit al dia, la lluna era el seu sol i les estrelles les seves gavines. Es passava sola hores llegint i fabulant totes aquelles històries màgiques, no tenia amics, la consideraven massa estranya, massa solitària, massa fosca. Alguns pensaven que havia nascut boja, com la seva mare, una dona que assegurava veure la cara de Lincoln en l’escuma del cafè i a Elvis movent la pelvis entre els núvols que creuaven el cel de pressa un dia de vent. El seu pare aviat es cansà de la seva mare i l’abandonà. Feia anys que no en sabia res del seu pare. Tampoc li interessava gaire. Per culpa seva la seva mare es va obrir el canell dos cops i ara vivia en una clínica psiquiàtrica a Monterrey.

Ella havia après la lletjor dels homes de ben petita i aquests no li agradaven gens. Pensava que els que estaven a l’altra banda eren més humans que els propis humans, aquells espectres, aquells éssers de la foscor que sempre anaven amb les intencions clares, sense subterfugis, eren animals però els animals eren més llestos i honrats que les persones, al seu parer. Ella somiava que un dia compartiria l’eternitat amb algun no-home, amb algun ésser mitològic o fantàstic que la cuidaria com King Kong cuidava la seva petita damisel•la rossa. Aquella pel•lícula i tantes altres eren la seva inspiració i despertaven la seva passió. Volia una nit boja amb Nosferatu, una cita a cegues amb la Mòmia, un veí com Frankestein que sigui un manetes amb l’electricitat i el bricolatge, un gos com el Yeti, un drac volador o una escombra com a medi de transport i tenir amigues com Morticia Adams, Mary la primera bruixa maleïda o les seves antecessores, Circe i Medea, adoradora d'Hècate. Els vampirs li produïen una mena d’esgarrifança però, amb el temps, van esdevenir els seus preferits. Volaven, desapareixien, vivien quan els altres dormien i els posseïen. Vivien dels altres, de la seva energia, de la seva sang, eren els Prometeus del Regne Fosc. Podien convertir humans en criatures obscures i místiques com ells.

Els anys passaren i la seva passió per aquestes qüestions creixia. Va estudiar historia, especialitzant-se en el període medieval i en folklore. Va llegir alguns còdex antics sobre encanteris com el Necromicon, el Hammurabi per invocar les forces del inframón però de seguida va veure que sense els poders o el do necessaris li seria impossible. Va contactar amb algunes bruixes, vidents i parapsicòlegs de les línies 902 sense resultats. Eren una colla d’impostors de filibusters, només volien entretenir-la al telèfon per tarifar-li tot el que fos possible. Aviat descartà aquesta opció. Llegint un article sobre l’Alquimia ho va veure clar: necessitava treballar amb les substàncies i la matèria. Així que es va apuntar a classes de química i física aplicada a la universitat, totes les tècniques antigues, com les del Speculum, i modernes. Pensava que així podria burlar la natura, les lleis de la gravetat, el continu espai-temps, o l’estat de la matèria.

Les oportunitats eren infinites: podria transportar-se en el temps, crear un forat de cuc, un buit còsmic i potser catapultar-se anys erera, voldria conèixer Shelley, Maupassant, Poe, el Doctor Mengele, volia conèixer, Newton, Einstein, Byron fins i tot Enric VIII. Volia conèixer qualsevol que hagués experimentat en el camp del més enllà, algú que hagués experimentat amb el temps, o estudiat el cos humà i les seves limitacions per poder traspassar-les fins i tot els autors que van crear les criatures que ella tan admirava i que es van documentar amb fets reals o experiments dels seus contemporanis. Volia saber els processos de desintegració de la matèria i la manera de convertir-la no en or sinó en ectoplasma, en matèria indestructible en energia fluctuant que es pogués tornar a materialitzar a voluntat. Volia fer-se i desfer-se, volar, córrer, volia poder fer més forta, invencible, immortal. Traspassar a l’altra banda. La Luna Mae que tenia una mare “vident” la Luna Mae que tenia un pare “llop”, la Luna Mae que olia ser la novia de Dràcula.

Quan creia que estava preparada, va realitzar diversos experiments: el gos amb cap de gallina va morir al cap de tres dies, la cua de llangardaix va deixar de moure’s perquè el pèl n’impedia el moviment, el ratolí invisible no va tornar al seu estat malgrat, algú es menjava el formatge que li deixava cada vespre en el seu racó. Un dia, sense voler, va notar que el seu peu aixafava alguna cosa i del no res va veure que el terra sagnava, tacant-li la sabata i espantant-la amb aquell xerric esfereïdor. El ratolí ja no va menjar més formatge. La cabra llop es devorava ella mateixa, el gos peix volador va quedar atrapat a la copa d’un arbre després de sortir de l’aigua amb un gran lladruc. La nena dels O’Grady girava el cap 360 graus. Era el seu secret. Els experiments malgrat ésser fracassos eren petits avenços esperançadors. El dia que al petit Mike li va començar a sortir el tercer braç, la Luna Mae va decidir que havia de continuar la seva tasca en un lloc més discret i llogà una cabana enmig del bosc. Es passava hores estudiant els manuals, les fórmules, intentant convertir aquelles fórmules antigues en fórmules modernes amb composts moderns, no sempre es podrien trobar dents de dragó o carn d’unicorn. Les matèries primes escassejaven i necessitava substituir-les per altres opcions més contemporànies i fàcils de trobar.

Al final els seus esforços es van veure recompensats. Un dia va provar la formula homus lupus castratoris, en ella mateixa. Era el dia idoni, en unes quantes hores la lluna plena estaria al seu punt de màxim efecte i ella es veuria convertida durant un temps (la veritat no estava segura si serien segons, minuts, hores o dies) en home-llop però en una versió millorada; la de dona-llop. Va barrejar els ingredients de la poció, calia ser molt precisa en les mesures ja que un excés o defecte d’algun ingredient podria ser fatal i convertir-la en mussol amb potes o amb una verra de dues mames i cabellera llarga i sedosa; la Barbie de les truges. Un desastre vaja. Feia dies que preparava els ingredients pels quals necessitava cabells seus i cabells de lloba, o digui del que volia convertir-se per poder fer la transformació d’un cos a l’altre. Donava la casualitat que el zoològic de Moonsfools no hi havia llops ni ratpenats. La seva intenció primera for la de convertir-se en vampira però primer volia practicar en altres figures fins estar segura de que dominava la tècnica per a la seva transformació definitiva. Així que un xaman que vivia en una reserva prop del bosc, l’havia advertit dels perills de la seva empresa però l’home es deia Kawanki-Pell-de-Lloba. La Luna Mae no era una experta en llengües per que la traducció aproximada que en va fer del nom del seu contacte shioux fou Kawanki-Pel-de-Lloba. Els seus estudis antropològics van ajudar-la a fer-li veure la relació d’un indi amb el nom que té. En Manmuchi Ull-de-Falcó tenia el falcó com el seu tòtem i estava dotat d’una gran vista, en Shioul Pota-de-Llebre saltava com cap home havia vist abans. Així que la Luna Mae va prendre un cabell de la llarga cabellera de en Kawanki Pèl-de-Lloba, interpretat erròniament pensant-se que aquest seria la clau de l’èxit de la seva poció a falta de llobes a l’abast.

El que ignorava la Luna Mae era que aquest indi era el cap de la tribu, d’una antiga nissaga de caps shioux, manaires i masclistes i peluts fins al rave. La Luna Mae tingué èxit en la seva transformació i ara es diu Lupo Moon, Drag Queen Star, al Texas Blue de nit i de dia s’encarrega del escorxador municipal on darrerament s’han donat estranyes mutacions entre el bestiar de la població.



© Carme Folch, 2011.