Cercador

Llista categories

L'onatge

Un relat de: Ànnia Vergonyós i Cabratosa

Quantes vegades m'he preguntat
què és el que busco
Tantes vegades he estat
sense saber cap a on anar!...
Enmig de la incertesa,
deixant-me portar
pel vaivé de la marea
I ara em respon l'onatge,
ara que el temporal amansa
i llisco suau fins a la teva platja
on l'arena m'amanyaga
ho sé:
He trobat allò que no sabia que buscava

Comentaris

Afegir comentari

..[Ofensiu]
ada | 05-02-2007 | Valoració: 10
..Ona,Poma..Mar i sal..Aigua..i..DolÇa..Flor..de dia..flor de nit..amors suaus..sommis..plaents..
M'agrada..el que escrius..!!
..
En sentiments...[Ofensiu]
rnbonet | 15-09-2005 | Valoració: 9
...no ens calen metes. Arribar a Ítaca no és important; allò que val és el viatge, el camí... Extens com la mar, variats i infinit com les ones.
Un bon poema: curs, expressiu, redó...
Salut i rebolica!
L'onatge[Ofensiu]
Sergi Yagüe Garcia | 15-09-2005

L'onatge és un títol que, en si mateix, ja convida a llegir aquest poema.

Ja he dit en alguna ocasió que m'agraden els versos que utilitzen temes marins per causar sensacions. Trobo que el mar estableix un paral.lelisme (com diu LLIBRE) perfecte amb qualsevol sentiment humà: calma, tempesta, remor, melangia, lluentor salada...

I els dubtes, i a voltes, la consciència, aquesta mena de certesa que les onades ens ofereixen, com a punt de concentració, de reflexió.

Un molt bon poema, conceptualment parlant.

Enhorabona.

Sergi
***[Ofensiu]
Llibre | 15-09-2005
Un bon paral·lelisme, aquest de les onades i els dubtes, el vaivé i la incertesa, la platja i una persona en qui confiar i a qui estimar.

LLIBRE