POMA O POMERA

Avui t'anyoro
d' una manera diferent
i t'espero també
en una forma nova…
-Com resta l'arbre
acollidor i pacient
mentre la fruita madura.-
Sóc, avui,
la pomera de "la poma"…
Portadora del fruït prohibit
que anhela la boca
i el desig alimenta.
-Cauen les pomes pel setembre…-
Sóc pomera i tu ets poma ;
No resten per sempre
els fruits a casa seva…
i tu ets poma; Jo, pomera.
Com l'ancià vegetal,
t'alimento amb saba
que emana del meu cor,
-amb tota l'ànima-
ans sabent que vindrà un dia
en què marxaràs lliscant en l'aire…
Quan les aigües esdevinguin assaonades,
ens direm adéu, -oh aventurera !-
i davallaràs cap a terra
i de tu naixerà un nou arbre…
Però avui,
ets tu, poma, encara i jo ja sóc pomera…