Lluna

Bateguen les onades dins el cos.
I sento la brisa en mes orelles.
I amb l'àncora sobre el cor,
recito poesia a les estrelles:

Oh, Astre tot poderós!
Company de la nit fosca!
Deslliura l'anima de nena,
del dimoni que t'invoca!

Oh, Mirall envejós!
no eclipsis el rostre amb un vel
davant la Donzella en pena!
Que plora i plora cristalls de gel,
condemnada a la vida eterna!...

...Oh, foc blanquinós!
que estampes el camí en les aigües.
deixa'm fugir del món tenebrós!
I reunir-me al firmament amb els altres!

Oh, miratge blavós!
Veig en tu el meu reflex,
i com els meus cabells
es perden en l'horitzó!

Oh, cel nebulós!
Perdona'm pel meu pecat;
doncs se que no et tinc pas dret
a molestar!...

Oh, Lluna!
Oh, Lluna!
Què n'és de mi?
Deix dir-los l'últim adéu!
I fes miques el meu esperit!

Oh, Lluna!
Oh, Lluna!
Què n'és de mi?
Deix dir-los l'últim adéu!
i fugir fins l'infinit!






Si us ha agradat no oblideu de llegir-vos el relat sencer, ja que el poema és tan sols una cançó d'un conte titulat Moon i també publicat a RC.