Cercador
lletres que cauen
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
No sé pas res de mi quan imparable,
estudiant-me, no m'aprenc;
llibre tancat que mai no puc obrir del tot,
sóc lletres que cauen de les pàgines que habito
preàmbul fet final sense capítols
el punt que fuig rebel quan escrivint m'escric;
dolor que puny el full
amb foc menut d'instants
cremant-me lentament.
Comentaris
-
Un poema...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 25-11-2006 | Valoració: 10
... que descriu el viatge cap el noste jo interior, amb una gran profunditat. M'has fet recordar i viure novament aquesta experiència i sobre tot el sentiment.
M'agrada molt com escrius.
Una abraçada
-
***[Ofensiu]Llibre | 12-11-2006
Literalment: m'ha encantat.
Crees un lligam entre l'essència del poeta/poetessa i el fet de l'escriptura que se'ns endú vers a vers. Treballes magnífiques imatges de doble joc, i penetres en el teu jo més pregó, cercant les respostes que saps, d'antuvi, que no trobaràs.
Repeteixo: m'ha encantat.
Una abraçada, Teresa,
LLIBRE
-
Lletres que cauen...[Ofensiu]diesi | 05-11-2006 | Valoració: 10
oooh! m'ha encantat... Sobretot la frase final... "cremant-me lentament..." Ostres, és molt bonic, molt intens, no sabria com dir-ho exactament.
1 ptó:
b#NaT#b -
una mirada cap a dins...[Ofensiu]ROSASP | 01-11-2006
Tants instants que fugen deixant un traç diluït de tot allò que volíem fer i dir. Lletres que es desprenen de les nostres branques i l'ara constant se les enduu per camins que mai estan del tot escrits.
M'ha donat la sensació de que tot sabent que no podem controlar res, ni engabiar en capítols els nostres records, ni endevinar el final d'aquest llibre a mig obrir, les lletres ens pertanyen. Fins i tot sabent que el temps és caduc, cadascuna d'aquestes fulles-lletra s'immortalitzen, formant part del bagatge de la vida, de tot allò que aprenem i desaprenem pel camí.
Els teus poemes cada cop tenen més força i foc (és fascinant com dones nous significats al verb cremar).
Molts petons! -
És tan bonic[Ofensiu]gypsy | 01-11-2006 | Valoració: 10
que podria ser un epitafi d'un escriptor.
Escrit en una tomba, defineix completament a la persona que ho ha escrit i a part de bellíssim el trobo intemporal.
Aquest és de museu, Teresa.
petons
gypsy -
Molt interessant[Ofensiu]Lady_shalott | 31-10-2006 | Valoració: 10
i digne d'estudi aquest joc de persones, a vegades entre els tu i els jo, i a vegades quan l'acció recau sobre un mateix...
estudiant-me, no m'aprenc
quan escrivint m'escric
però sobretot sobretot, la novetat, no sé si ja t'havia comentat aquesta capacitat per sorprendre i per donar-nos a conèixer amb paraules, sensacions que a vegades tan bé coneixem, (en aquest cas la incertesa del que passarà, el destí...) des d'un punt de vista molt especial.
Buscant amb molta por aquest últim, darrer tram o capítol de la vida...
Una abraçada carinyosa,
mar
Valoració mitja: 10