Cercador
Llavis de gelatina
Un relat de: joandemataro- Compartir:
I
Somio amb els meus llavis, desfent-se a la teva boca,
delicadament,
llepant el meu desig sense saciar-me.
Somio amb la trobada dels nostres petons,
entre llençols de seda.
II
Visc embriagat en la follia del deliri,
embogit per l’anhel dels teus llavis de gelatina.
M’abillaré de Quixot, si cal,
i lluitaré contra les pors gegantesques,
ja res no em fa por.
III
Abans, prefereixo el turment cruel de les ferides
que guardar dol a la pròpia tomba.
