Llàstima, aquest és l'aire que fa riure

Estupidesa humana reflectida en un mirall blau.
Feblesa trencada.
Congratulacions obeïdes per l'odi,
reflexos malvats desposseïts de tota causa
caiguda accidental.

Depressions esmentades a cau d'orella,
alegries occides
però tant mateix immortals.

Només per tu.

T'enganyes.
T'entrebanques.
Rebotes sempre allà mateix ja que
l'humit terra, ple de pedres, ja ha esdevingut la teva casa.
Somrius, però ni tu mateix n'estàs segur.

Costums.

El teus pulmons s'han ja omplert d'aquest aire.
Llàstima que sigui òxid nitrós
però tu no t'ho creus

Desperta't.

Tot això només ha estat un somni.