Despertar

Un relat de: ath

Necessito veure com el passat és cada cop més a prop
vull respirar aquells anhels que em bufen rera l'esquena,
m'agradaria observar com els vells moviments s'esperen sempre rera la porta.

Curiositat.

Només espiant les lapidacions pots adonar-te com creus,
agonies esbufegants travessen l'espill
només tendres infants seran els que ho veuran,
els futurs mai han existit, només els que tens darrera
i que ja no hi són.

Passat esmentat, passat oblidat.

Continguts amb gust de sal, són els que t'esperen
el gel també té ganes de veure la teva cara espantada,
creus de veritat que res no tira endavant?
Potser és que els teus peus no han trobat el seu caminador adequat,
potser és per què tu creus que res no és com els temps passats,
potser valdria més que agafessis un detectiu que t'ajudés,
si més no, lloga un gos guia.
Aquest final sembla estúpid, però pensa que potser més estúpid
És fer veure que hom és cec.

Reacciona, per què el passat s'està enrarint,
cada cop et costarà més d'agafar,
el futur t'està picant l'esquena,
i el present ha deixat d'existir.

Comentaris

  • Despertar[Ofensiu]
    George Brown | 21-03-2005

    Un poema fort, amb empenta... que mica en mica va pujant de to... intentant despertar-nos, fer-nos reaccionar...
    m'ha agradat especialment l'últim paràgraf... com a resum de tot, el passat que perdem, el present extingit i el futur inevitable...

    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

ath

5 Relats

5 Comentaris

4908 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00