Literatura prohibida...

Ulls de por...
amb veritable foscor...
negres com un mal son...

Els pics de lleis, amor, i odi..
mar blau, blava aigua
cel de sortides, amb somnis esperançadors,
per a gent que somia de dia, desperts...

I la nit va coixa...

I els gats m'acompanyen
al llarg camí plé de fulles...
diversos colors...mitga tardor..

Assequible per tothom...
preu insospitat..
així vènen l'amor al mercat de l'odi...

Olor de terra humida...
Trenquen les guitarres en senyal de despreci i arrogància...
dubten sobre els seus aspectes com si fossin miralls amb potes...

Escrúpuls a flor de pell...
Si em trenquen les escales al cel,
que faré aqui baix mirant la porqueria...

Si vaig en pujada tu m'ajudes...
I si baixo tirada ningú em para el carro...

Li foto mà a la lluna
perque accepti ser o perque deixi de ser...
i el suor que em cobreix els nervis deixa que la vida em mati...

Espantada miro a la realitat... i...
arribo a la petita conclusió...
LA MEVA LITERATURA SÓN ELS TEUS ULLS...