L'illa del Nàufrag

Em vaig posar dempeus amb feines i treballs. Va posar el meu braç envoltant el seu coll, i jo m'agafava a la seva cintura. No sé quanta estona hi vam estar, ni com hi vam arribar.
Vam entrar en una mena de cabana feta de branques i fulles.
Dins , el meu cap va reposar de tanta escalfor del sol.
Estava assedegat , havia surat a la deriva durant hores, agafat a un tros de fusta.
Els ulls se'm tancaven. Em vaig deixar caure a terra, de panxa enlaire.
Notava com em treia la samarreta, jo em deixava fer.

Uns dits destres em descordaven els pantalons, uns pantalons texans que encara estaven molls de l'aigua del mar, jo em deixava fer.

Distant, vaig aixecar una mica els malucs, per facilitar que em tragués els pantalons.

Sota hi duia uns boxers ajustats, de color verd fosc. També me'ls va treure.

Em trobava en un estat alatergat tot i que era conscient que estava despullat del tot. Desprès de tant esforç per mantenir-me flotant, ara estava a la glòria.
Sentia l'escalfor d'unes mans que anaven tocant els meus peus i que mica en mica, pujaven per les meves cames.
Era un tacte suau que m'agradava. Amb els ulls clucs, sense forces ni per obrir-los, gaudia d'aquell moment.
Els seus dits van arribar fins a les meves cuixes, acariciant-ne la part interior.
Al mateix moment, vaig trobar un tacte més humit i suau, que em començava sota els genolls... sense dubte era una llengua. Una llengua que també s'enfilava mica en mica cames amunt.
La meva pell, cremada del sol s'aliviava amb el contacte humit de la seva llengua que navegava entre els pèls salats de les cames.
Inevitablement aquest contacte provocava un canvi d'ubicació de la sang, que amb tota rapidesa omplia les venes del meu membre.

Mentre s'enfilava amb força, jo em relaxava una mica més.

La llengua va topar amb els ous, els va resseguir i mullar amb la seva saliva.

Una de les mans ja havia engrapat la vara i començava un lent moviment ascendent i descendent.
Els llavis calents besaven les meves parts.
La ma que m'acaronava va abandonar-me
I una llengua àvida s'enfilava buscant el capciró.

La seva boca va engolir el membre, primer xuclant suaument el capoll, per baixar prement els llavis, per tota la llargària.
Vaig aixecar un moment el cap i vaig veure una cabellera rossa, despentinada, abocada sobre el meu sexe, vaig entreveure una pell bronzejada i vaig aclucar els ulls altre vegada, deixant fer, relaxat, cansat però satisfet.

Aquell cap es movia cada cop més depressa, la sigala estava a punt d'esclatar.

Aquella llengua tova i calenta va llepar el capciró, que mica en mica es va anar desinflant.

Morfeus em va visitar i va obligar-me a abandonar el mon dels desperts.

No sé quanta estona he dormit, potser dues hores, potser dos dies, potser una setmana.

Estic despullat, però tapat amb una manta. Tinc gana.
.
La porta feta de branques com la resta de la cabana s'obre.
Una cara em somriu i em diu:

Hello, how are you.?

Jo me'l miro.

s un noi d'uns 28 anys, alt, ros, amb els cabells molt llargs. La pell bruna...i suau...

Li pregunto:

On es la noia?

Ell fa cara de no entendrem, però diu:

We are in a solitary island on the sea.

You and me are alone.

....CONTINUARÀ.