destí marcat.

Sense Títol


La pluja.... ara fa deu díes que plou. I aquell vent...seria el vent... la tramuntana ? Diuen que el vent afecta la conducta de la gent. Havia sentit històries incrïbles de gent que es comportava diferent com si es tractés d'una segona com mai no ho havien fet, i tot per culpa del vent.
A més, a alguna cosa n'havia de donar la culpa, encara que no calgués, així que va decidir culpar-ne el vent.
Si no, com s'explicava que estigués tornant a aquella casa?
Mentre conduia li venien al cap un munt de records de la seva última visita d'aquell lloc, feia només tres dies: el color de les cortines, l'olor de l'habitació, les ombres...ella...i....Ella.
La desitjava tant com la temia.
Pot algú tornar-se adicte a alguna cosa que només ho a provat un cop?
Durant aquells tres dies s'ho havia preguntat més d'una vegada.
La necessitava, però era tan, tan cara...
Ja hi era. Va aparcar gairebé a l'entrada de la casa.
L'altre cop no s'hi va atrevir, però ara ja se li enfotia. De fet, no només no se n'amagava, si no que li venien ganes de fer-ho saber a tothom, que estava allà, que havia sigut posseït per ella i que aquella nit tornaria a ser-ho.
Va sortir del cotxe i va córrer fins la porta.
Es va expolsar una mica l'aigua dels cabells. No va haver ni de trucar. La mateixa dona menuda que ho havia fet l'altra nit, li va obrir la porta quan encara no havia ni mirat el timbre.
Es va sorprendre. La dona li va fer un gest amb el cap indicant-li que entrés. "T'està esperant - va dir - Ja saps el camí". Va tancar la porta i va desaparéixer.

Ell es va quedar allà, quiet, com si tota l'empenta l'hagués gastada en arribar fins allà. Va mirar el passadís que s'extenia al seu davant, encatifat d'un vermell sang realment inquietant, i la porta del fons. Va respirar fons i s'hi va dirigir. No podia apartar la vista del pom. Es va aturar davant la
porta. Tampoc aquest cop va haver de trucar. Va aguantar l'alè mentre s'obria. Aquella olor que tant l'havia pertorbat l'altra nit tornava a envair-li el cervell. Va tancar els ulls. Quan els va obrir ja era dins l'habitació amb la porta tancada. L'havia tancada ell? No ho sabria dir.

La va buscar amb la mirada. Va girar el cap a banda i banda.
Res. Maleïdes ombres! L'habitació era tan negre com sempre, parets i terra, entapissades i enmoquetat.
No s'hi distingia cap finestra. no era gaire gran, o potser era l'efecte de les espelmes. N'hi havia per tot arreu. Eren l'única font de llum. Poca llum. Podia sentir la seva presència, però encara no la veia.
De cop la notar. La seva mà ferma sobre l'espatlla, treient-li l'abric. No es va girar, només va suspirar i la va deixar fer, tal com pensava fer la resta de la nit.
De fet, per molt que hagués provat de fer el contrari no hauria pogut. Ella no l'hauria deixat. L'abric va caure als seus peus. Ella el va agafar per la mà i el va fer seure a una cadira. Hi era l'altre cop, aquella cadira? Van començar a suar-li les mans.

La va mirar. Per fi la va mirar. Estava plantada al seu davant, alta i amb posat orgullós, amb l'actitut de qui se sap tenir en poder del control de la situació. Duia un vestit blanc, curt, de fil, amb botons al davant, d'adalt a abaix, de l'entrepit a l'entrecuix. El que hauria donat per a arrencar-li en aquell mateix instant...Tenia els cabells llargs, fins a mitja esquena, color mel. Els peus descalços.
Les cames fortes, llarguíssimes.
Les cuixes fermes.
L'arrodoniment de les caderes no gaire pronunciat. Una cintura que faria tornar boig a qualsevol amb sang a les venes.
Els pits se li endevinaven suaus, amb consistència de flam, ni grans ni petits, la mida perfecta per a estrényer-los entre les mans. El coll llarg. Les faccions dures...No era maca, però sí atractiva...tan atractiva...tan atractiva.

Es va posar a la seva esquena. Li va posar les mans a les espatlles tot fent-li un petit massatge.
La trempera d'ell ja era més que considerable només de notar-la tan a prop. Li va descordar el primer botó de la camisa. Una mà va lliscar-hi dins i va jugar jugar amb els quatre pèls mal posats que tenia al pit.
Esgarrifança.
La mà va arribar al mugró. El va resseguir, acaronant-lo... després el va pessigar lleugerament...
Va començar a notar-se humit. L'olor a sexe es barrejava amb la de l'habitació.
Les mans van anar avançant pel seu tronc. Van arribar a la panxa. Tensa, com tot ell.
Més massatgets. El pessigolleig l'estava tornant boig. Es moria de ganes d'agafar-li les mans i fer-les baixar més, fer-li comprovar en quin estat l'estava posant, però sabia que ella no li permetria pas... encara....

No sabia quanta estona portava així quan ella de cop, amb una estrabada forta i seca, li va estripar la camisa.
Ell va tancar els punys. Va seguir la camisa amb la mirada mentre ella la llençava a prop de l'abric.
Va sentir el seu alè al clatell, tan gèlid que gairebé cremava. Li llepava rera les orelles mentre amb les mans li esgarrapava delicadament les costelles.
Va sentir ganes de girar-se, de empènyer-la, llençar-la al terra i fer-se-la tan salvatgement com li fos possible. Però no ho va fer.
Seguia mirant la camisa. Una mossegadeta. Una llepadeta. Li estava reinventant l'orella amb la seva punxeguda llengua. Per dins...per fora...Podia notar la seva respiració dins seu...fogots.....
Li va passar una cama per sobre l'espatlla, després l'altra i tirant-li el cap avall se li va asseure al clatell. El vestit era prou curt i la maniobra prou brusca com per a que li notés l'entrecama...No duia roba interior. Estava humida.
Però ni de bon tros tant com ell. Recolzava els peus a la cintura dels seus pantalons mentre es fregava contra el seu clatell. Ell es va excitar tant que li apreta ven els pantalons de mala manera. I com si encara hi quedés lloc allà dins, ella hi va introduir la punta dels dits. En un moment hi tenia ja mig peu a dins.
Li va semblar que el seu membre s'orientava en busca de contacte. Ella apretava els dits contra el seu ventre, contra les seves ingles, els movia, però evitava roçar el que ell més desitjava que li rocés.
a seguir així, fregant el seu sexe contra ell, impregnant-li els cabells d'ella, pessigant-li els mugrons, pressionant-li el ventre. Ell s'agafava a la cadira...ni notava el seu pes esclafant-li el coll...

En un acte de pur contorsionisme, ella va girar sobre ell i va quedar asseguda sobre la seva ara enorme tranca, amb les cames envoltan-lo, cadira inclosa.
Ara sí notava el seu pes, li feia mal asseguda just allà, pensava que petava. Amb tanta maniobra el vestit se li havia enfilat caderes amunt deixant el seu desitjat triangle al descobert. No va poder resistir-s'hi més i va fer el gest, d'allargar la mà per tal de fer-hi córrer els dits. Ella el va apartar bruscament. Sabia que s'ho prendria com una provocació i que en pagaria les conseqüències, però va tornar a provar-ho. Ella es va aixecar amb un ràpid desplegament de cames, el va agafar pels cabells, el va fer alçar i el va llençar sobre el llit.
De sota el matalàs va treure una cinta vermella. Ell es va esverar. Li va dur la mà per sobre el cap i li va lligar a un extrem de la cinta. Li va agafar l'altra mà. a ell no li va fer cap gràcia i va intentar resistir-s'hi. Ella li va agafar la cara i li va clavar els ulls tan severament que se li va gelar al sang. Va sentir por.
La por el va excitar encara més del que ja estava. Ella va acabar de lligar-li les mans i després va lligar l'altre extrem d ela cinta a les barres de fusta de la capçalera del llit, deixant prou marge com per a poder-lo tombar si li venia de gust.

Se li va tornar a seure al damunt. Les seves ungles arrodonides li van recórrer el pit per enèssim cop, però cada cop menys suaument que l'anterior. Li va obrir les cames. Es va girar i va quedar asseguda on era, però ara donant- li l'esquena. Li veia els cabells caient esquena avall, la corba de la cintura, el cul tan perfectament enfundat en aquell vestit negre...L'impuls de tocar-lo era irressistible, la impossibilitat de fer-ho, insoportable...
Ella es va moure enrera, cap al cap d'ell, i es va estirar al seu damunt, les cames a banda i banda d'aquell cos neguitós i impacient. El cap sobre el seu sexe.
Tocant-li la barbeta, el d'ella. Intentava inútilment veure'l. Podia notar el seu alè a través dels pantalons. Ella es va tornar a fregar contra ell. Li arribava l'olor a dona com el perfum més secret. Instintivament va obrir la boca. Ella també ho estava fent. Podia sentir la seva boca entreoberta, aquells llavis d'escàndol recorrent-li la bragueta.
Es sentia tan impotent de no poder llepar-la... Va gemegar. Sentia el cuir càlid sobre la pell...la cremallera freda...i no poder ni tocar-la...
Ella li va baixar la cremallera dels pantalons amb les dents. El seu membre estava tan rígid que quan li va descordar el botó i li va tirar els pantalons avall, va sortir gairebé a pressió per l'obertura dels seus boxers, colpejant lleument els pits d'ella.
Va acabar de despullar-lo, deixant-li, això sí, els mitjons posats, i va tornar a seure de cara a ell. Se'l va mirar una bona estona.
Ell feia esforços per a controlar la respiració. lentament va anar desfent els botons del vestit. El vestit se li anava obrint deixant entreveure una blanquíssima pell que semblava suau com un llençol de seda. Seda negra, com la dels llençols sobre els que estava estirat. Va aguantar l'alè mentre ella acabava de separar-se el fil de la pell. Per fi la tenia nua al seu davant, al seu damunt. No tenia un cos perfecte, però el que hauria donat per tocar-lo...
Els seus pits eren més grans del que li havien semblat.
Li encantaven els pits grans amb els mugrons petits, com aquells. Volia apropar-s'hi, enfonsar-hi la cara, mossegar-los, tocar-los, llepar-los, el que fos! Els seus gemecs eren ja tant de febror com de pura desesperació.
Ella va començar a acariciar-se'ls, a estrényer-los,
a recórrer-se'ls amb un dit llepat. sota les seves
natges podia notar els efectes de la seva provocació. Amb el dit llepat va arribar fins el melic. Va seguir avançant. Va veure que ell allargava els dits. Vafer passar una mà entre ella i la panxa d'ell i va començar a jugar amb els plecs que ell tant desitjava.

Va recolzar una mà al llit, va fer l'esquena una mica enrera i li va mostrar el seu forat.
Ell suava. Voldria ser els seus dits. Voldria ser ell qui l'estigués tocant, qui l'estés fent respirar d'aquella manera, qui estigués prement aquell bocinet de carn, qui estigués penetrant-la...
Primer es va entrar amb un dit, després amb dos... Amb els dits encara molls d'ella, li va tocar la galta. Tot ell es va tensar. Li va passejar per tota la cara.
Ell va tancar els ulls i va moure el cap per a fer-los arribar a la boca, petit detall que ella li va concedir. Aquell gust... Va apartar-los de seguida i va desmuntar-lo. Li va treure els boxers. Li va fer posar la pell de gallina passejant per les seves ingles. Li va passar la llengua per la base de la seva verga. Li va recórrer tot el llarg a poc a poc. A la punta s'hi va entretenir una mica més. Les dents li roçaven la part més sensible i li feien sentir calfreds per tot el cos. De cop va sentir una onada de calor que li envoltava el membre. Se l'havia posat a la boca. Tot sencer. Seguia movent la llengua. Ell va tancar els punys. Ara només la punta seguia dins la boca d'ella. Hi passava la llengua ràpidament mentre amb una mà li acariciava la resta. De les llepades va passar a les mossegades. Suaus, petites, però prou incòmodes com per fer-lo dubtar del plaer que sentia. I quin plaer... La impossibilitat d'esgarrapar-li l'esquena, el fet de tenir-la allà i no poder-la fer seva... De cop ella va parar, just uan ell estava a punt d'esclatar. No va poder reprimir la seva queixa. Havia gosta queixar-se? Que potser l'estava desafiant?

Es va aixecar i el va fer tombar d'esquenes. Va desaparéixer del seu camp visual. La sensació de no poder veure què li esperava era exasperant. Ella es va posar uns guants. No tenien les palmes llises. Hi tenien petites puntetes arrodonides de metall. Va seure sobre les nalgues d'ell. Ell va tensar l'esquena quan ella li va posar les mans al damunt. Va notar l'humitat d'ella un altre cop i es va tornar a encendre. Ella va començar a fer-li un massatge. Les puntetes metàl.liques li estripaven la pell. Els gemecs d'ell es van tornar crits ofegats pel coixí on enfonsava els cap. Què podia més?
El plaer de sentir-la fregant-se al seu damunt o el dolor de sentir-se estripar la pell?
Aquell plaer li provocava dolor, o era el dolor que li provocava plaer?
Estava tan confós que no podia ni pensar, només sentia, i fos el que fos que estava sentint, l'estava treient fora de sí. Quan li va deixar l'esquena prou marcada pel seu gust, la dona es va treure el guant dret. Ell va sospirar en sentir l'esquena lliure. Sota aquell pervers guant se n'havia posat un de làtex. Es va agenollar entre les cames d'ell. Va seguir tocant-lo amb la punta dels dits, ara tan llisament recoberts. Li va agafar les nalgues, una amb cada mà. Les apretava l'una contra l'altra, les separava, les manipulava en totes les direccions possibles. Li va clavar una guitza a la galta esquerra. Ell va mig cridar. Només mig. Després una altra. I una altra. Fins que li va deixar tan marcada com l'esquena. Li va resseguir l'obertura amb la mà de làtex. Ell es va posar nerviós i instintivament la va contraure. Ella va respondre amb una mossegada a la galta envermellida. Ell va fer un mig bot i inconscientment va relaxar el seu trau. Ella ho va aprofitar i hi va introduir un dit. Ell va prémer les dents. Només hi tenia una punta dins. No la movia. Va esperar que s'hi adaptés una mica. Va moure l'altra mà cap el ventre i li va fer aixecar la pelvis. Li va tornar a agafar la tranca. El contacte amb les puntes metàl.liques el va fe restrémer.
Mentre li recorria un altre cop, va anar entrant-lo més profundamenet. l sensació de ser ella qui penetrés un home i no al revés li produia una sensació inhumana. Ell es debatia entre dolor i plaer.
Mai havia experimentat sexe anal. Fins feia tot just unes hores, només de pensar-hi es posava increïblement violent, com la majoria d'homes. Però ara s'hi trobava i després del rebuitg inicial, l'inquietava la idea de que arribés a agradar-li.
Li feia mal, però no era un dolor desagradable. Volia centrar-s'hi, parar tota la seva atenció sensitiva en aquella nova experiència, però la cremor de la verga noli ho permetia. Ella la manipulava a poc a poc.
Cada moviment era un petit calvari, però cada pausa se li tornava en eterna espera desitjant que no parés. S'agafava a les barres a les que estava lligat, premia les dents amb cada moviment d'alguna de les mans d'ella. No podia més. Per un moment va creure que perdria el coneixement. Només la falera de no perdre's cap de les contradictòries sensacions que l'envaien el va fer aguantar.
Es convulsionava de plaer. Es convulsionava de dolor. Mossegava la roba del llit per a no cridar. Eren les normes. no podia ni tocar-la ni cridar. Perverses normes. L'esforç per a no fer sentir la seva veu per sobre dels sorolls de la tempesta l'excitava encara més, i només era superat per
l'esforç de no buidar-se sobre la dolça mà torturadora. Una norma cruel. Quan avocaves la llet, final de trajecte. Ja podia haver passat un sol minut, que ella marxaria i tu hauries de pagar el mateix que s'hi hi portessis tota la nit. Tot un repte d'autocontrol que l'última nit l'havia fet fracassar.

Ella va enretirar el dit. Ja era fora. Va deixar-li anar la dolorida i trempadíssima verga. Ell seguia gemegant. suava. Respirava violentament. Patia. Gaudia... Patia... Gaudia... Va tornar a deixar-se les mans nues.
Li va resseguir l'esquena amb suavitat. El va fer girar. El seu propi pes sobre la malhaurada esquena el van fer mossegar-se la llengua. Ella va apropar la boca a l'altra part adolorida d'aquell cos. hi va passar la llengua.
El gust no era tan amarg ara. Estava destrossat. Es delia per penetrar-la a fons, però no es veia capaç d'aguantar-ho sense un sol crit. Ella va tornar a muntar-lo.
Es vessava al seu damunt. Es fregava. Els seus sucs li van calmar al cremor, però no el dolor, i molt menys l'exitació i les ganes de clavar-se dins d'ella. I just pensar-hi ella ho va fer.
El va acollir al seu interior amb tota la fúria del tro que encara ressonava. El sentia bategar dins seu. Ell se sentia profanador d'un temple obscur i sagrat. Li va caure una llàgrima. Havia lluitat contra ell mateix, contra els seus impulsos, l'havia obeïda amb una resistència pràcticament nul.la. Mereixia aquell trofeu. Se sentia triomfador. Aquest cop havia resistit fins al final i la satisfacció era tal que ni l'insoportable dolor de l'esquena ni el que li havia produit aquella entrada salvatge, podien enterbolir aquell moment de glòria. Respirava tan de pressa que li feia mal el cap. Bategava tan fort que podia sentir-se. Suava com un porc. El cor li anava a cent! A dos cents... A tres cents... A Mil.......... A...zero!

La seva última visió va ser el malèvol somriure d'ella. Va entendre que la victòria final no havia sigut d'ell. Va entendre per què havia hagut de pagar per avançat, i és que no fa bonic regirar la roba d'un difunt...


Morticia Adams

Tornar al index