LIBIDO

Un relat de: Nil de Castell Ruf


Estació d'autobusos Barcelona Sants.
Un noi italià de cabells de color atzabeja s'asseu
en el seient que hi ha desocupat a tocar de la finestra.
Els matutins raigs de sol perfilen en la derma del vidre
els seus apetibles llavis a gustet de xiclet de menta:
assaborits hores més tard per mi quan la resta de viatgers
evidenciava sucumbir a la somnolència del vespre.
Ara fantasiejo juxtaposant els meus damunt els seus
que de manera il·lusòria em tempten. Lluna plena!
Per fi s'alça la veda per a donar així via lliure al libido
que hem generat en milanta de kilòmetres de trajecte.
Espitregats tots dos ens desfoguem cauts a les palpentes.
Un botonet de calçotet cau que crema a terra.
El blanc despert dels ulls d'un espatllut negre,
fa estona que estupefacte ens observa...


-Suggereixo que llegiu aquest poema amanit amb els primers minuts d'aquesta bella melodiosa : Andre Rieu-Romantic Paradise 1 (płyta CD) - YouTube.

Comentaris

  • La líbido[Ofensiu]
    Regí | 08-05-2017 | Valoració: 10

    M' ha agradat el teu poema sobre LA libido, que no EL libido.

    Sobre "crispetes" i " rosetes", he vist això en la Viquipèdia.

    Són sinònims perfectes i normatius. Aixòn sí, al País Valencià es fa servir més "rosetes" encara que algú castellanitza i diu ****"palomites" o *******"palometes", terme que fem servir per a les papallones.

    Gràcies per intervindre.

    Més informació:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Crispeta

    Per altra part, la libido és la vida. El meu metge diu que mentre hi ha ganes de sexe hi ha salut i vida.

    La història que m'has contat sobre la generació que deixa de parlar català m'ha fet recordar al "Tio Canya" del grup valencià Al Tall.

    Salut (i força al canut), que diem per ací.

  • Doncs ja has dit molt[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 22-04-2017


    Si, a vegades volent remerciar els comentaris acabem desfent tota la troca i ja no queda fil per a dir quelcom més. Tu has tret el mot "homo" que fins ara ningú ho havia fet. Encara que per ésser més exactes, en comptes d'una "relació" com dius tu jo diriamés aviat una experiència viscuda o contacte. Aquí a RC, despullar-se sense mostrar la identitat real d'un mateix, no és agosarat del tot . Talvegada mig-mig. Però bé, per algun lloc s'és começa, no et sembla.
    Ah! al voler respondre el teu poema he pitjat a on diu ofensiu. Perquè està tant a la vora de respondre o comentar que és fàcil equivocar-se. J he enviat un missatge a la redacció de RC donant compte del meu error.

  • No sé ben bé què comentar.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Tu mateix i els anteriors comentaristes heu feu tan bon treball d'anàlisi del poema, que jo poca cosa més puc afegir. Solament dir-te que m'ha agradat l'ambient que fosqueja a mesura que es desenvolupa el viatge i la gosadia de fer patent una relació homo.

    Ben escrit.

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-04-2017 | Valoració: 10

    Mercès Nil per llegir i donar tant bons consells

  • Química![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 20-04-2017

    M'ha costat Déu i ajuda trobar la formula per a dur a cap aquesta empresa com és ara versificar una experiència libidinosa. I això sense caure en el parany de l'ofensa o el mot groller. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Però i si hom assoleix la fita de crear amb molt poques paraules no una imatge sinó diverses com passa ara en aquest poema que, com tu dius, et fa posar en la pell dels personatges, ja puc donar-me per satismet. Això voldrà dir que el poema en si té química! Mercès, pel teu bell comentari, Nil.

  • No et deixa indiferent[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 19-04-2017 | Valoració: 10

    La poesia és quelcom tremendament personal. L'estat d'ànim del lector és potser el factor més decisiu a l'hora de llegir poesia i que aquesta arribi a l'ànima. Si et deixa indiferent, oblidaràs el poema a l'acte. És exactament el contrari del que m'ha passat a mi: he llegit "Libido" d'una tirada i m'ha engrescat, d'aquí la meva crítica positiva. El més sorprenent de tot és que em sento del tot incapacitat per dir què és el que ha fet que m'agradés, és a dir, que és el conjunt el que et sacseja, la globalitat del text, probablement perquè et transporta a la pell dels personatges com si fossis tu el mateix protagonista. I això no és gens senzill d'aconseguir.
    Enhorabona, Nil! A seguir produint!

  • Hola![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 19-04-2017


    Jo amb trobar el mot escaient penso que tinc força destresa. Ara bé en gramàtica i sintàxis sóc maldestre. Sempre tinc dubtes i això m'obliga sovint a preguntar algú competent en la matèria. Jo en aquest poema, Libido, hi he esmerçar vora 400 hores! Sí, capficat en trobar el mot adient i sobretot la musicalitat no rimada. En prosa no cal tant, però crec que s'ha de repassar i mirar de no ésser repetitiu i garbellar el relat tot treint tot allò que no sigui rellevant perquè fluexi com la seda.Com et vaig dir, tens imaginació i això és que val. Altres sabran escriure més que tu, però els hi manca Àngel! Tu el tens....
    No saps pas com em tranquilitzaque que no t'ho hagis pres malament, això diu molt de tu. Ah! i si maix no trobes la paraula que cerques, no dubtis en demanar-me consell. A dalt tens el meu correu. Salut, Nil.

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-04-2017 | Valoració: 10

    Tens raó Nil, he de fer- ho millor i repassar el que jo no faig mai. Agraïda pels comentaris

  • MÒMIA[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 17-04-2017



    Estimada Montse, corroboro tot el em dius. Ara bé he de fer-te avinent abans que tot el que dic te una doble intenció. Sóc del parer que hi ha dos temps en l'existència humana: el cronològic i el biològic i cadascú el duu segons la seva genètica i la seva manera de percebre la vida. La seqüencia de l'autocar i tant que podia donar-se a la meva edat actual o a la d'un grupet d'avis de la tercera edat. Però, tu creus aquesta tindria el perfil “ iniciàtic”, emprant les teves paraules, que denota el poema? En el poema els llavis són l'òrgan clau, tant , primer, com il·lusòria impressió òptica, com després, un cop “és lluna plena” i és consuma l'acte, del bes, de manera física. Per mi, aquest fet és com un despertar de la primavera en una edat jove i a tot estirar, també podria esdevenir-se a una edat relativament, jove. Cada cosa al seu temps com les figues a l'agost. En quan al botonet , celebro que tu si hagis captat la magnitud de l'ardència sexual que representa en el context. No com en n'Israel que només ha reparat on anava a raure... També ell veu el negre, que creu és fictici també, com la resta del relat, com una amenaça. Quan en realitat és tot el contrari. Jo diria que el negre o millor dit l'home negre és la cirereta morbosa que adorna aquest pastís afrodisíac que és en si tot el poema.
    Quan dic que “ això ara no faria pas per nosaltres”. Et diré que m'he inclòs jo per una qüestió de tàctica. Perquè dir-li a L'Israel: ja no fa per tu així a soles fora deixar-lo desemparat davant la perceptiva de que algun dia pugui viure-ho com ho vaig viure jo i la veritat no volia treure-li l'esperança de manera tant dràstica. Si, quan he fet aquesta afirmació, he donat per suposat que ell és de la nostra mateixa generació, la de la nevada. Però com tu molt bé dius ell és molt més jove. El que passa és que n'Israel amb els seus plantejaments filosòfics i els seus neguits de caire existencial a vegades em fa creure que és un gat vell, molt vell. Quan en realitat és una persona que te molt camí per recórrer encara. Això si, el dia que hi arribi, promet ésser una persona que pot donar els seus fruits d'allò més profitosos i exòtics Quan li vaig deixar anar això de: que ja ha fet tard per experimentar aquesta seqüència de l'autocar, en realitat també era una mena guitza que l'etzibava per per no haver copsat el sentit del poema. Perquè guaita que era fàcil d'entendre, a parer meu, lo del botonet i el negre. En això les dones sou més intuïtives i perspicaces...
    I tornant allò de fer segons quines coses a segons quines edats, discrepo en tu en que la edat si que pot tenir importància. Encara que he d'avançar-te que és una apreciació personal meva. Per mi l'estètica versus bellesa, en el sentit estètic va lligat a joventut. Jo, un morreig de dos joves si l'hagués de versionar entre dos vells no ho reproduiria de la mateixa manera. Jo crec que se'm faria més agradable a nivell visual veure dos avís prement-se la mà o mirant-se d'aquella manera que només l'experiència de la vida fa que sigui possible.
    Recordo que quan l'any 95 es va estrenar la pel·lícula Els Ponts de Madison i poc després es va passar per la tele. Estava jo mirant-la amb els meus pares i el moment que en Clint Eastwood apareix amb el tors nu dutxant-se, mon pare que era de la mateixa quinta, va deixar anar en veu alta: que és fastigós! I aquest mot fastigós em va quedar gravat i amb els any he arribar a comprendre el significat que li va donar el meu pare. Perquè en l'época que es va rodar el film l'actor tenia 65 anys i la protagonista l'atractiva Meryl Streep, 46, dinou anys més jove. I aquesta diferència d'edat, en aquestes etapes de llurs vides, si que feia l'escena una mica repelent. Perquè molt diferent hagués estat que la Meryl hagués tingut 27 i en Clint 46. Perquè malgrat els mateixos anys de difència ell continuava éssent una persona jove a 46. Però a 65 anys! L'escena, per més ben presa que estigués era això: fastigosa com deia món pare. Perquè per més que tingués la pell del pit allisada, la cara ja denotava ésser un poc mòmia per a fer el paper de Romeu...

  • Passo de la música, o estic per una cosa o estic per l'altra...[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-04-2017

    Abans de comentar el teu escrit, voldria dir-te, apreciat Nil, que no estic d’acord en això de que aquestes coses que expliques s’han de fer de joves. S’han de fer quan vénen de gust i prou. A més, què és ser jove? Ho comptes matemàticament amb els dies viscuts per la persona? O mires a dins de la persona, on gairebé som sempre joves tot i les cicatrius del camí? S’ha de viure sempre, fins al final...

    Per cert, quan li dius a l’Israel que l’escena de l’autocar no fa per a “vosaltres”, ficant-lo dins el sac de la mateixa quantitat matemàtica de vida que tu, em pregunto si no vas fer, com jo, la divisió de les seves hores de vida de la biografia, perquè jo diria que la diferència d’edat és prou considerable. Encara que ja et dic que tant és, perquè no pot ser que un puto calendari ens digui el que hem de fer i el que no.

    En quan al teu poema, m’inspira tendresa a la vegada que excitació. No hi ha res com unes hores de viatge compartides en un espai físic petit per trencar les barreres que d’altra manera trigarien dies a caure (o potser mai). I també s’intueix un destí incert, fora de casa, apartat de les arrels, que a la vegada que espanta i fa buscar evasió, dona llibertat d’acció. Sí que el ser jove, en el sentit de poc experimentats, li dona als fets una mena d’aire de viatge iniciàtic, tant en la part sexual, com en la vida en general. Nous camins que comencen. Incertesa, valentia, passió... I confesso que el botó que salta m’ha fet venir saliva a la boca.

  • Por mis muertos![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 16-04-2017

    Això de la musiqueta ho he suggerit ja que darrerament aquesta web li manca una mica massa de vida, color...etc Començant pel disseny que, segons les paraules d'un ex maquetista de TV3 amic meu, és d'allò més tronat i cursi, no et sembla? Doncs ni idea que correspon la melodia a la banda sonora del Padrino. A mi m'ha semblat adient, Doncs contra gustos no hi ha res a dir....
    En quant a la narració no hi ha res d'inventat. “Te lo juro por mis muertos!” Et diria si fos andalús o gitano a tot estirar. Però com que sóc català et diré que “que ja t'ho pots ben creure”. I per increïble que et sembli el negre és real. Encara recordo les seves dents blanques com el sucre sonrient-me. La caiguda del botonet metafòricament representa que fou tant forta la trempera que rebenta la bragueta i el feu saltar a terra encès de l'excitació, encara que el motiu fou que estava mig desfilat. Com sempre els meus poemes són fruit de la meva experiència. Puc fer algun afegit d'una altra experiència per acabar d'arrodonir-lo, però sempre essent fidel a la veracitat re. Si mires la web veuràs que hi surt també en autobiogràfic. Bé, al final tants retrets no m'ha quedat clar si t'ha agradat o no? Ah! Em sap molt de greu que tu hagis tingut la temptació i no l'hagis dut a cap. Ara ja és massa tard company! Perquè hi ha coses que passada una certa edat resulten patètiques.... Perquè com deia ma mare que al cel sia les coses s'han de fer de jove i ja l'escena de l'autocar no fa per a nosaltres.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

31 Relats

123 Comentaris

7792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
nildecastellruf@gmail.com