L'EXPEDICIÓ

Un relat de: Giskard
El coet marxà en un dia gris i desolat per un vent eixordador. Convertí els seus peus en un infern i s'enlairà veloç, trencant i esquinçant els núvols al seu pas. De lluny, semblava una brillant agulla platejada que, mica en mica, adquiria un color groguenc, ataronjat, i finalment carmesí. Errant i perdut en el firmament, pareixia un estel fugaç.

“Una dama enamorada espera al seu amant.
Es un brau vestit de plata
qui la mira, la mira amb ulls de diamant...”

L'hivern envoltava el coet, un fred esfereïdor l'abraçava i el submergia en una espècie de somni malaltís. A l'interior, unes petites consciencies, uns diminuts grans de sorra estel·lar s'arraulien els uns amb els altres, excitats i temerosos al mateix temps, i esperaven arribar a bon port algun dia. Capbussats en la gola del llop glacial, la pols d'estrelles pensava en la llum.

Les flames de la immaculada agulla metàl·lica semblaven abraçar els opacs rajos vermells del seu mateix origen, roig amb roig, sang que no s'hauria de vessar mai més. A l'horitzó només hi havia or.

Els instants es succeïen un darrere l'altre, imparables com el desordre i la decadència, però l'ànim no dequeia. No hi havia cap riu de llet on perdre la mirada, la ment, només buit i absència, però els insignificants éssers somiaven, i aquest era un poder infinit, com l'Univers. I els somnis mai acabaven...

I si l'escarlata esdevenia més opac, el daurat creixia i s'enfortia, i el viatge començava a consumir-se. Les ments humils sota l'ombra del carmesí, començaren a tornar-se menys insignificants, o això creien. Quan el primer d'ells desembarcà en aquell nou paratge, abans verge i ara deshonrat, havia canviat. La seva ombra era més fosca i la llanterna li somreia i abraçava amb uns càlids braços auris.

Comentaris

  • no facis cas[Ofensiu]
    Fidel Català | 28-03-2016

    de la meva producció literària, et diria tres o quatre noms que ben podries seguir aquí a Relats, però no em llegeixis a mi, sóc més comentarista que escriptor i el poc que he escrit és poesia.

    et diria tres o quatre noms ara mateix; qwark, david argent, Edgar Cotes, Sergi G. Oset, home fosc, senyor tu, EViladoms...

    hi ha d'altres que t'agradaran, aquest solen fer fantasia o ficció fantàstica, com jo en dic. Alguns ja no publiquen gaire, i altres han canviat de nom, els hauràs de trobar! Bona feina i vigila el ditet amb els comentaris ;-)

    haha, sols passar sovint això dels comentaris repetits!!

  • Ho has endevinat[Ofensiu]
    Giskard | 22-03-2016

    Efectivament, quan vaig escriure aquest text ho vaig fer pensant en una novel·la curta, actualment a mitges. Malgrat tot, vaig valorar que aquest fragment podia ser considerat individualment com a un microrelat. M'alegro de saber que t'ha agrdat. Com vaig dir, HUMANS era un relat especial pel fet de ser un diàleg (o monòleg). Personalment m'agrada més escriure descripcions. A veure si quan torni de viatge i tingui un respir puc llegir un dels teus relats.
    Salutacions

  • Ho has endevinat[Ofensiu]
    Giskard | 21-03-2016

    Efectivament, quan vaig escriure aquest text ho vaig fer pensant en una novel·la curta, actualment a mitges. Malgrat tot, vaig valorar que aquest fragment podia ser considerat individualment com a un microrelat. M'alegro de saber que t'ha agrdat. Com vaig dir, HUMANS era un relat especial pel fet de ser un diàleg (o monòleg). Personalment m'agrada més escriure descripcions. A veure si quan torni de viatge i tingui un respir puc llegir un dels teus relats.
    Salutacions

  • Sembla[Ofensiu]
    Fidel Català | 21-03-2016

    que vulguis anar més enllà, no? És com el començament d'una història més llarga, una intro a un tema que pots desenvolupar més extensament. Bon ritme narratiu en aquest relat. Promet la propera producció. Esperarem.
    Ja em llegiré un altre dia el tercer, avui vaig just de temps!