L'estel i la Lluna

L'estel il.lumina la Lluna,
i aquí baix,
el reflex,
sobreviu.

Lluny de tota natura,
la ignorància humana
vol ballar, vol cridar...
som petits puntets...
però, com bojos,
ens atrevim a dir
que som més grans que el Sol,
i molt més que la Lluna.

Les nostres inconveniències
ens delaten davant l'univers,
i d'aquest no brolla res,
doncs no té res per a donar-nos.

Més aviat som nosaltres
els qui hem de lluitar...
no pot ser d'altra manera...
però no ho entenem.
Seguim fent el boig.

Serà així tota la història?
No canviarà, fins que,
el temps deturi els nostres passos?

Només el reflex transparent
d'un poeta feliç
transgredeix aquesta denúncia.

I l'estel il.lumina la Lluna,
i aquí baix,
el reflex,
sobreviu.