L'esperança és l'últim que es perd

Tenir Esperança és un privilegi, un avantatge i un do.
Qui té esperança, sol ser una persona optimista. Una persona que no es rendeix davant de ser. Passa per moments dolents i altres de pitjors i mai perd l'esperança.

La esperança de que algun dia tot serà millor; la esperança al pensar que potser algú està molt pitjor; la esperança al saber que la vida no és tot sofriment, hi ha dies d'alegria y dies de tristesa, però tots tenen la seva màgia.

La persona amb esperança intenta contagiar aquesta a la gent que la ha perdut. La persona amb esperança sap canviar les coses y mirar la seva sort per un altre costat. La persona amb esperança estima la vida. Sense la vida no hi ha esperança, aleshores es perd tot.
Quan algú té esperança somia en que la seva vida i el món sencer algun dia canviaran. Ja no existiran les guerres, odi ni injustícia. El bé dominarà el món i ells, amb el seu gra de sorra intenten que això sigui cert.

Tenir esperança es estimar les coses, els moments bonics, tots i cada un d'ells, així quan aquests no existeixin, queda el consol que s'han viscut amb intensitat i sobre tot, queda la esperança de pensar que algun dia allò torni a succeir.

Amb esperança es guanya molt: amor, felicitat, pau, amor, alegria, justícia, amor, somriures, emocions, amor, amor y amor. Sense amor no hi ha esperança, sense esperança no hi ha amor.

Sense esperança es guanya poc, tot es perd. La gent sense esperança es gent conformista. Saben que ni ells ni el món no són feliços però no fan res per canviar-lo perquè pensen que sempre tot seguirà igual.
No pensen en un futur millor i agradable. Intenten estimar la vida i la mort, però al pensar en això, tenen por. Por al canvi, por al futur, por al seu futur.

La esperança només existeix en aquelles persones somiadores i que estimen per damunt de tot al seva vida, la mort i el món, perquè la esperança és l'últim que es perd.