Les tempestes

Les tempestes. Aii, les tempestes. Cosa ben extranya, tu. Sorolls, llamps, trons.... despertar-te a mitja nit per veure per la finestra que està plovent a bots i barrals, recordar-te que tens roba estesa o el toldo obert.... I tot i així, en els testos aquests que passen per Internet és freqüent la pregunta: "Tormentas: te asustan o te gustan?" i molta gent respon que li agraden.
Home, jo si estic allà ben calentona a casa meva i veig com altra gent es mulla, doncs, podria dir que m'agraden. Però ara els hi he agafat una tírria impressionant. Culpa d'una d'elles és que estigui escrivint en aquest pot de pantalla, enganxat gairebé a la punta del nas, però que el que s'ha de veure es veu petit i en les fotos sembla que tothom estigui més prim i estirat. I jo que tenia la meva estimada pantalla plana.... amb tants bons colors, tan bé que es veia.... allà, lluny... al final de la taula... aiix, què hi farem.... Com he dit, culpa de les tempestes.
Després de que una gran pluja, acompanyada amb trons i llamps (és a dir, tempesta) em fes patir per por que se suspengués la Festa Major (que al final va ser la millor del món.... gràcies, katacrackenys!)... Una setmana més tard (no sé ben bé el dia) una segona tempesta va sorprendre Sant Celoni. Però aquesta va ser molt més forta. Vaja, que la llum dels llamps entrava per la finestra, travessant la persiana. Estava jo al llit intentant dormir... i a fora semblava que fessin un concert acompanyats de focs artificials. Però fortíssim, eeh? Total, que cap allà a les 7-8 del matí.... va sonar un tro-pet per cagar-se a les calces. Dic tro-pet, perquè va semblar realment un petard, un "pum!" tan fort.... uff...!!
Doncs això que em llevo... i em diuen que el mòdem ha petat. Bullia. Cremava. Que no hi ha Internet, vaja. En Jordi trucant als de Telefònica i jo que em desepero. Perquè avui dia, una casa sense Internet... como que no, saps? [[Si els objectius de la vida ja són 4! Plantar un arbre, escriure un llibre, tenir un fill i fer una web. Jo ja en tinc 2. Visiteu http://groups.msn.com/pistufolia]] Bé, que com que en Jordi tampoc no en té em quedo tranquil·la perquè farà els possibles perquè ens ho arreglin com més aviat millor... I engego el meu ordinador per comprovar si funciona. Però... merda! Què passa aquí? Fa soroll... però no surt res!!! Ho provo cinquanta mil cops, canviant cables de lloc i tornant-los al seu... Però res a fer. Aquell llamp cabró m'ha petat la pantalla!!!!! No pot ser... Ara sí que em desespero... No pot ser! Bé, encara queda el telèfon... Però no! Vodafone ha tingut un problema i no hi ha cobertura en tot Sant Celoni... uff!! Bé, doncs trucarem a algú des del fix... que quan arribi la factura em tallaran les mans però és igual... Arriba l'hora de dinar, i me'n vaig amb uns amics al Syrah. La cobertura ja ha tornat. I me'n vaig amb ells a gaudir de l'últim dia de vacances (era el 14 de setembre).
Bé... però aquí no acaba tot... el vídeo tampoc funciona... Odio les tempestes!
Per acabar només vull dir que les tempestes poden acabar resultant molt cares. Un mòdem nou, la reparació de la meva preciosa pantalla (que trigarà un mes, =( ), un vídeo, i de pas un DVD (que ens hem de modernitzar) i ja que hi som, el Digital +, home! Ah, i se m'oblidava, un cafè que la iaia va haver de fer a la Cati perquè al bar de la cantonada se'ls havia espatllat la cafetera. Sí, sí, molt cares.
Doncs, ja, només un petit consell. Quan hi hagi tempesta, si us plau, desconnecteu la casa. Encara que estigueu dormint i us faci mandra, lleveu-vos i desconnecteu-la. Que llevar-te a mitjanit no costa diners, home!