Les pruneres pèrsiques

Un relat de: Isabel Muntaner

Al bar del capdavall de la Rambla, que té grans finestrals, l´home gran que fullejava el Punt ha mirat una joveneta de cabells negres i llargs que entrava com un cicló . L´hi he enxampat la mirada furtiva , sense que ell se n´adonés, durant dos segons escassos; movent els ulls amunt i avall, en una posició clarament avaluativa. Li mirava l´entrecuix descaradament. Ha estat només un batre d´ulls.
No li ha agradat del tot, la joveneta en qüestió i ha retornat al diari. Amb cara de cavall , amb el puro mossegat a la boca ha seguit passant els fulls.
El sol de la tarda entrava pels finestrals. Els brots dels arbres volien esclatar .
L´eclosió de la primavera , als voltants dels instituts , s´observa quan dos que festegen es toquen , s´agafen per l´esquena , es beses, es palpen , es freguen el pubis al culet d´ella , que rebenta sota el pantaló, com qui respira, com qui no fa res ; s´esperen en sortir de classe i s´envesquen com les mosques a la mel davant la mirada sorpresa de tots els altres que surten cansats de les classes . Ella és una noieta que s´infla dels malucs . Baixeta i grasseta, s´avè , rient , a totes les festes que ell , prim i dret , li fa : que si un bes, que si una mà pel cul, que si una abraçada ...
A vegades , també, mires estranyat com una noieta que abans havia una nena , exhala un perfum de bellesa , amb els cabells solts i esbarriats, els ulls brillants, la mirada ampla.
I et dius: els arbres ja volen treure fulla .
Al cap de només tres dies , hi veus un noi granellut més gran que ella , que abans era un badoc i ara la festeja, amb rialles, al banc de l´entrada.
A ella li han crescut inesperadament els pits. Ell ja marca paquet sota els pantalons.
En aquesta edat - i potser sempre ?- és més important que els altres et vegin. Que vegin que hi ha algú que està per tu, que et fa cas. Que t´adora fins el darrer cabell, que t´escolta i riu les teves paraules balbucejants.
Altres cops , la parella s´estira en un parc públic, damunt la gespa i , sense cap precaució es dediquen a rebolcar-se , a festejar-se : ella a sota, rendida i oberta , ell damunt, com les caderneres o els pardals al dalt dels xops.

La bellesa de les dones és aquesta capacitat adaptativa que mostren quan volen seduir un home que sempre riu, com encantat que algú li faci companyia , que se li atansi tant que senti una olor marejadora . És una meravella espectacular , com la de les tulipes amb gotetes de pluja o les roselles amb una rojor de vi .
I tanmateix , la bellesa és una cosa molt efímera, com la flor de la prunera pèrsica de certes vies i carres de la ciutat . Les troanes i els baladres no han aguantat el fred, però les pruneres pèrsiques floreixen follament amb aquell esclat rosa de bellesa interessada : volen que els borinots neguitosos i les abelles treballadores les polinitzin. I comença la reproducció: el joc de seduccions i belleses que la vida, que sembla que vagi al seu aire, s´inventa cada any per perpetuar-se . Com una dansa.
I jo surto del País de les Ombres meravellat que el brot inflat sigui tan veloç fulla verda i fruit vermell pel sol de juny .

















Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 24-06-2004 | Valoració: 9

    Al major i al detall.

    Poesia urbana, sensualitat i tendresa. Realisme i abstracció, erotisme.

    Genial.

    Felicitats

l´Autor

Isabel Muntaner

21 Relats

35 Comentaris

35378 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig nàixer al sud del pensament. Entre el riu Segre i el riu Cinca. La meua vila està dalt d' un turó des d' on s'albira els Monegres . Vaig estudiar en una escola que va construir la República , en un institut que va construir la dictadura i en un convent barroc. Mai no vaig distingir la meua ànima dels vestits i robes que m' anava posant, a poc a poc, al cap dels anys. He treballat la terra i he enfornat pa. La fresca de l'escola em protegia de la solana. Ara em col.loco el nas de bufó i el barret de pintor que ja no pinta sinó jardins geomètrics. Estimo les bromades i els cants dels rossinyols He cremat el meu carnet d' identitat però el rastre de la meua antiga identitat em persegueix com una ombra.