les dues bosses blanques

Les dues bosses blanques, enormes, flonges i de marca caprabo surten carregades del supermercat. Les bossetes de plastic plenes de productes de neteja i galetes de xocolata pesen, i porten el pes repartit a les dues mans. És el primer dissabte del mes, i tenen suficients diners (o això pensen) per permetre's el luxe de no filar prim a l'hora d'agafar els productes. Les dues bosses blanques, enormes i flonges disfruten observant les parets del labarint de productes. Cada primer dissabte de mes queden a les 10 :00 a la placeta del bancs de pedra. Allí la bossa 1 arriba amb el seu monovolum groc, i recull la bossa 2, que l'espera inquieta a l'ombra de les moreres. - Fa molt que t'esperes?- pregunta la bossa 1. - No, acabo d'arribar- menteix la bossa 2. És l'únic intercanvi de paraules que es diran que no tenen res a veure amb la compra. Les dues bosses somriuen dins el cotxe i no cal dir-se res per saber que estan contentes de compartir aquest moment amb la companya. Un fort vincle les uneix i se senten properes.

Res pot espatllar el dia. Ni el temps, ni la gent ni el tràfic. Les dues bosses blanques, enormes i flonges se senten guapes i importants, mentre omplen el carro de productes de colors brillants. Durant l'hora i mitja que passen dins del seu castell encantat, parlen i comparen els respectius gustos, les respectives tries. De vegades una convenç a l'altra perquè canvii el producte que té l'honor d'anar a parar dins el seu carro, o bé perquè n'agafi un que li ha pasta desapercebut. D'altres vegades, no hi ha canvi possoble, ja que la bossa 2 està plenament convençuda de la seva tria i res del que la bossa 1 pugui dir-li la farà canviar d'opinió. Quan això passa, les dues bosss blanques, enormes i flonges entren en una amistosa discussió que acaba amb un somriure enorme mentre miren els seus respectius carros o vesar.

Les dues bosses blanques, enormes i flonges surten contentes del supermercat. Cada dia es sorprenen dels nous productes i dels canvis de l'edifici. Saben que són l'èlit del país, les que millor saben (molt millor que la resta que també pensen que son les que ho saben millor) quin suavitzant fa més bona olor, quin pintallavis dura més malgrat les adversitats i quins pastissos de xocolata, nata i colorants tenen un 1% menys de matèria grassa.

Es miren entre elles, es miren les mans carregades i es tornen a mirar les dues bosses blanques, enormes i flonges de marca Cabrabo. Són les princesas per exèl·lència del supermercat, i elles ho saben.