I les ganes de fumar em consumeixen

I les ganes de fumar em consumeixen. Neguit, nerviosisme. No sé on posar les cames. Fum. Fum. Falta poc per les 10. A casa, davant l'ordinador. Tinc gana. Ara un piti entraria bé. Ganes de cardar. Cansament, molt de cansament. Se'm marquen les ulleres; he dormit poc. Un examen menys.

L'únic que passa per la meva ment és un canut d'herba... un canut d'herba... fa tant temps que no fumo herba... però ara mateix, l' únic que tinc són pitillus. Uns pitis de merda. Chester. M' inflaria a tabac, fins que el fum em sortís per tots els forats del meu cos, com l'home del vòmit. No puc pensar en res més que en fer unes calades... una, dues calades... notar com el fum t'entra als pulmons... i després... pfffff.

Ja he sopat. Estic millor, però tinc igual de monu. Truco a un possible contacte per aconseguir algo de xixa i, amb una mica (moltissima) sort, d' herba. Segona trucada. Ningú agafa el telefon. Començo a estar preocupada per si no puc aconseguir fatu. Em moro de ganes d' inspirar fum, profundament. I notar com el cos es relaxa. Suposo k el monu és això. Tinc molta son, somio en que ja somio, en que ja estic dins el llit i tot es torna fosc. Aniria a dormir però necessitu fumar, i només podré fumar quan els de casa vagin a dormir. D'aquí unes dues hores?


Parlo amb la Raquel, igual em dona una bona noticia.

-rakel... pk no et conectes....

-necessito fumar

-no se d'on treure xixa

-el marc no ma trukat, i el javi tampoc cnt

-reinaaaaa!!! dismu a mi k me fet un kanut d la merda akesta i m fa un mal d kaaaap


-he estat trukant a un pavo k no passa ni res, xo k un parell de cops ma aconseguit algo i no cnt.

-k fem?????????????'

-nse

-jo stik mlt kritika

-pfffffff

-tink ganes d fumar

-pffff

-la Mire no ta dit kuan en tindra?

-k va tio

-no coneixes a ningu de per aquí a Cambrils?

-pos k m sigui accessible no.


No hi ha sort.

Torno a trucar al mateix noi. Res. Em costa explicar exactament quina sensació tinc en aquest moment. Em falta, em falta alguna cosa. Alguna cosa que no em deixa acabar d'estar bé... com el remei per una malaltia, com els nervis abans de pujar a l'avió que t'ha de portar a l'altra punta de món. És l'única cosa en que penso, que em preocupa, que tinc al cap.

Torno a mirar l'hora. Quasi les 11. Només ha passat una hora desde que tinc aquesta ansietat, però és com si visqués amb aquest neguit desde fa tota una tarda.

Per oblidar-me'n una estona decideixo anar a l'habitació. Durant un quart d'hora he estat fent malabars amb les pilotes de colors. Però ja m'he cansat i torno a somiar amb un puto cigarro. Vull un cigarro de merda! Tinc molta son. Es tanquen els ulls. Pesa tot el cos. Però necessito fumar. El cigarro... llarg... blanc... que va cremant-se quan inspires el fum... un piti em sembla ara un dels millors regals del món.

La cama es mou sola, ràpid. Intento parar-la però no puc. Tinc la necessitat de moure-la. M'aixeco.

Dos quarts de 12. Seguiré esperant a que vagin a dormir. Nerviosa, molt nerviosa. Pffffff.