L'enveja del català

Un relat de: Tríptic
L’enveja del català

El català de a peu és per natura envejós. Si li demanéssiu, sota tortura, s’entén, quina cosa hi ha al món que desitgi més et contestarà -després de breu reflexió-: allò que no té. La seva natura més íntima doncs està arrelada a la despossessió. Com a desposseït, el català admira els pobles que ho tenen tot: els alemanys per la seva tenacitat i disciplina, que els cura per sempre del pecat de la mandra (el català és laboriós) els francesos, eterns rivals, per la seva cuisine, (al català li agrada menjar bé) una cuina farcida d’adjectius tan incomprensibles com lírics; els anglesos per haver aixecat un imperi colonial només amb cinisme, (al català li agrada l’humor negre) o els espanyols, per tenir un Estat que els catalans no tenen però voldrien tenir.
Hi ha enveja i enveja, em diran, l’enveja sana i la malaltissa. La primera no fa mal a tercers, és auto irònica, és a dir, auto infligida; la segona en canvi pel seu caràcter bel·ligerant (el català és de natura gandiana) fretura de qualsevol estatus social al nostre país, ningú la hi reivindica, és un tabú, com la lepra abans o el càncer de pàncrees. Així l’enveja per l’Estat què és, broma de poc gust o metàstasi incurable?
El lector intel·ligent (i res envejós) haurà captat ja l’essència del que venim exposant en aquestes línies: només n’hi ha una, d’enveja, voilà!, i els pobles que la pateixen de forma crònica -i aquí arribem a la tesi última de l’article- tendeixen a sucumbir col·lectivament al desànim, i finalment, a la inacció. Perquè, renoi, fa mandra aixecar Estats del no res. ''Amb lo còmoda que és l’Autonomia!'' De la mateixa manera que se’ns fa costerut escriure un bestseller de mil pàgines cada dos anys o haver d’estudiar per a ser astronauta; per molt que molts ciutadans apoltronats somiïn amb viatjar a la lluna algun dia o viure com una estrella de cinema, lliures i feliços, i no fotre brot.

Comentaris

  • A mi no m'hi comptis![Ofensiu]
    Nil | 17-11-2018 | Valoració: 10

    Crec que l'enveja, en el cas català, si és que la hi ha!, en referencia als temes identitaris és fruit de la més absoluta ignorància. Perquè no crec pas que els alemanys siguin més laboriosos que els catalana. Als francesos tampoc tenim per que envejar-los... Doncs la nostra cuina , camuflada sota el nom de cuina mediterrània, ha fet escola, tant en el passat com en el moment present, prova és que els llibres més antics en aquesta disciplina són escrits en la nostra llengua. Enveja de l'Imperi anglès? que per cert, ja fa temps que va deixar d'existir... Nosaltres tinguérem també el nostre! i ben gloriós que fou... i Per acabar, enveja a Espanya perquè té un estat? Un estat caduc i corrupte que és la riota d'Europa!. Personalment crec que els catalans no tenim perquè envejar res. L'enveja és un defecte que cal extirpar de tota societat civilitzada. Jo proposo "admirar" ! El teu escrit crec que l'hauries d'haver escrit en primera persona i d'aquesta manera no hauries involucrat a la resta de catalans. Perquè sincerament, jo no envejo res i ningú i espero no ésser l'únic. Nil.

  • Cuisine[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-11-2018

    No arribo a copsar la profunditat del text.
    Una cosa t'asseguro, no envejo la cuina francesa per a res.
    Molt superior l'espanyola i la italiana.
    Els francesos tenen grans productes i mala cuina (almenys la de restaurant).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tríptic

Tríptic

2 Relats

2 Comentaris

356 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor