Cercador

Llista categories

L'egocentrisme d'una màrtir

Un relat de: G.R.C.

Aquesta és la història d'una noia que no sabia mirar més enllà d'ella mateixa. L'escena transcorria sempre a favor o en contra d'ella, però mai l'haguéssiu vist participant de la vida. Era en essència pur egoisme. El curiós d'aquest cas era escoltar els vilatans d'Ebron, - així es deia el poble on vivia Sussanne-, així es deia la noia -

- Sussanne és molt bona persona. És una noia de casa, tranquil·la i educada. No com aquesta colla d'esgarriats d'aquí - deia la fornera, tot assenyalat a un grup d'adolescents rient i fent broma davant la rectoria.

A casa, Sussanne passava per víctima. Després que el metge diagnostiques la depressió de la noia, en aquella casa cap dolor podia superar el d'ella. No, ni tan sols quan la trobaren mig morta al bany, amb les venes tallades amb la precisió d'un suïcida. No, els pares, els germans, tots patien menys que la sempre infeliç criatura. I tot ho aguantaven, tot ho callaven i ploraven d'amagat.
I la noia sentin tan dolor - dolor seu - , tanta tristesa - seva també -, compadint-se contínuament de si mateixa va oblidar que estava feta d'egocentrisme. Un egocentrisme subtil, que passava per bondadós si s'emmascarava.

Mai ningú va descobrir la maldat de Sussanne o mai ningú va voler mencionar-la. Únicament les campanes d'aquella tarda semblaven cridar-ho a deshora: "Ho veieu? Sussanne és morta! Sussanne s'ha suïcidat! I és que no sabia mirar més enllà d'ella mateixa."

Comentaris

Afegir comentari

glaçant[Ofensiu]
Virolai | 26-03-2006 | Valoració: 10
segueix... m'agrada el teu to narratiu
PER FAVOR TORNA A ESCRIURE[Ofensiu]
JA ESTEM PARATS STOP | 16-05-2005 | Valoració: 10
Bó, dur, gelat, tallant, sec, i una ironia agredolça.

MOLT BÓ TIA
Apassionant[Ofensiu]
Vicenç Ambrós i Besa | 31-10-2004 | Valoració: 10
Comprovo que traslladar els drames a la literatura és la teva especialitat. Perquè domines el lèxic adient i tents l'encert de l'objectivitat, és a dir, com ja t'he dit (permet-me el tuteig) al comentari del text Únicament millor que ella mateixa, escrius sobre grans problemes socials sense pretendre moralitzar. I això té el seu mèrit, com en una ocasió em va dir el també teu comentarista Biel Martí.
En aquest relat exposes l'extrem de l'egoïsme personal. La Sussanne i el món. És trist i molt dramàtic. Per tots els que ho viuen amb ella, però també per ella mateixa. Perquè en el fons, com bé dius, és una màrtir, una esclava del seu propi ego. Ella és el centre del món, ho és, i ja està.
Hi ha una frase que m'ha encantat i que resumeix, al meu entendre, tot el relat: "L'escena transcorria sempre a favor o en contra d'ella, però mai l'haguéssiu vist participant de la vida". És l'essència de l'essència del teu relat.
Per últim, m'adhereixo als magnífics comentaris que t'han adreçat per quelcom que sempre em resulta, a mi, un problema a vegades de difícil solució: el títol. Tots dos m'han semblat d'allò més encertats i ben trobats. Una doble enhorabona, doncs!
Salutacions

Vicenç
IMPRESCINDIBLE DE LLEGIR-TE[Ofensiu]
Marc Freixas | 09-09-2004 | Valoració: 10
Tan aquest com l'altre, em són imprescindibles;
potser si que aquest és massa curt, però el considero del tot important, i si amb les paraules que hi has escrit ja n'hi ha hagut prou, doncs tampoc cal que sigui massa extens de contingut, tot i que jo personalment li he trobat tot el contingut necessari per expressar el què tu volies, i això és el què realment importa.

Ai les depressions!! sé el què són, i són una tortura psicològica immensa!!

La Sussanne estava al fons d'un pou que ja no en podia sortir per si sola, necessitava algú que l'ajudés i,... i va acabar amb la pitjor de les solucions;
és un drama,
un autèntic drama!!

FELICITATS PELS DOS RELATS!!!!!!!!!!1
Títols i drames[Ofensiu]
Biel Martí | 08-09-2004 | Valoració: 9
les dues històries que has escrit són força dramàtiques. La de "Millor que ella mateixa" m'ha encantat i l'he trobada dura tal com està escrita, aquesta li falta una mica per acostar-s'hi, però com que no tenia cap comentari encara ho faig aquí. Escrius bé i sembla que tinguis moltes coses a dir, malgrat els drames (ja sabrás tu d'on surten) que comptes. Com deia en Sergi Yague a l'altre relat, tens títols boníssims, que denoten què hi trobarem dins...

Biel.